Ferran Mercant

Blog en el que escric sobre els meus interessos: poltítica, ciència, medi ambient, cinema, llibres, bolets, rugbi,etc

Si voleu contactar amb mi, enviau-me un correu al meu compte de Gmail

Compromís: wikileaks i música

ferranmercant | 13 Desembre, 2010 19:09 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com


 

Durant els darrers mesos Internet ha entrat amb força i energia en l'escena política i mediàtica. Les revelacions del portal wikileaks han obert les clavegueres del poder imperial dels Estats Units d'Amèrica. Sobretot pel que fa a les guerres d'Afganistan, Iraq i a les relacions diplomàtiques de la democràcia més antiga del planeta. Crec, sincerament, que això sols és el començament d'un exercici de transparència a nivell mundial sense precedents.


El compromís amb aquest principi democràtic demostrat per en Julian Assange – actualment empresonat – i el seu equip de voluntaris és la novetat més encoratjadora per a la ciutadania que s'ha esdevingut en els darrers decennis.


A un altre nivell, el musical, cal que algú també hi posi el seu granet d'arena per a posar la melodia als nostres dies. De fet, la setmana passada van coincidir a Barcelona i el mateix dia, les actuacions de dues artistes diametralment oposades: Lady Gaga i MIA.


La primera va oferir un espectacle visual – jo goso dir que això era l'únic que aquesta artista podia oferir – per a un Palau Sant Jordi a vesar. En canvi la segona va oferir el seu art sobre l'escenari de Razzmatazz – amb una capacitat d'unes 1000 persones - despullat de tot enfarfec, ja que la música és el que importa quan pagues una entrada d'un concert.


Cal dir que Lady Gaga és detestada per la cantant d'origen Tamil. Així ho va afirmar en unes declaracions a una revista. Jo crec que en les lletres de totes dues s'hi reflecteix dues maneres completament oposades d'entendre la vida. Mentre que en la primera és primordial la frivolitat i el nihilisme líric en la segona és important el compromís polític i social ( palesat en cançons i videoclips com Sunshowers i Born Free ), així com temes completament rutinaris en qualsevol artista: amor, vivències personals,etc...

Crec que en el futur hem de passar d'un món menys Ra Ra Gaga o Waka Waka, cap a un planeta amb més Wiki i MIA, on la passivitat enfront dels poderosos deixi pas a la rebel·lia per a construir un món més lliure i millor.

Comentaris

Music & wiki

Enric Cardona Garcia | 16/12/2010, 21:41

D'acord amb tot el raonament sobre Wikileaks... realment el progrés està fent molt difícil la censura, però aquest és una arma de doble fil. Els historiadors precisament patim últimament a internet la generalització de continguts falaços, tergiversats o, directament, falsos (i lo pitjor de tot és que sol ser de manera intencionada) que passen per veritables. Així doncs veiem com impresentables de la talla de Cèsar Vidal o Pio Moa veuen les seves falàcies (que ja han sigut prèviament rebatudes per la comunitat intel·lectual) popularitzades per fanàtics seus, que les dirigeixen a tota una colla de lectors frustrats amb la vida que busquen llegir el què volen llegir, i inverteixen la totalitat del seu temps lliure en divulgar repetides una vegada i una altra les mateixes mentides, i com va dir una personalitat difícil de determinar, "quan una mentida es repeteix mil vegades esdevé una veritat" (he sentit atribuir aquesta frase tant a Goebbels, com a Hess, i fins i tot a Lenin).

I sobre lo segon, és una opinió personal musical, però no entenc el despreci cap a la figura de Lady Gaga, o cap a altres formes de música de masses. Mai he entès aquesta obsessió amb diferenciar entre el què és "comercial" i el què no (és com la fixació amb diferenciar el què engreixa i el què no). Per què necessitem molts ser "diferents" o tenir gustos "refinats" i despreciar el què té èxit o sol agradar a la majoria? Per què no pot agradar per igual la cançó més gurú del revival del Swing de Brian Setzer, o l'últim èxit rap de Eminem? Jo crec que l'autèntic gust musical està en la varietat dins de tot. Jo no crec que la música d'èxit o "comercial" sigui necessàriament dolenta, ni m'agrada que es desprecii a figures mediàtiques i d'èxit simplement per això mateix, per tenir èxit.

A més a més, tothom desprecia la popularitat i l'èxit de Lady Gaga, quan precisament és de les poques artistes "comercials" amb estudis al darrera, i amb gustos musicals amb currículum (pocs s'han adonat de què el seu nom artístic provè d'una cançó de Queen). Entendria un despreci així cap a Britney Spears, per exemple (i també és qüestió d'opinió i de gustos), però la música és música. I la distinció entre el què és "comercial" i el què no, jo opino que és pur elitisme.

Apart, la qüestió del "missatge" i el compromís polític a les lletres de les cançons, és una cosa que he discutit llargament amb punkis i altres tribus urbanes. No dic que no estigui bé, però a la música jo crec que el què conta és la música, i que la lletra té importància en els gèneres purament "vocals", com el hip-hop o els cantautors. No entenc. Quin sentit té donar un missatge de compromís político-social en els gèneres musicals minoritaris? Els què escolten el missatge político-social són gent que ja està prèviament convençuda d'ells, no cal "convèncels" ni fer-lis veure les cosses com són. On veritablement és útil el missatge i el compromís és precisament en els gèneres i artistes "comercials" i "de masses", doncs el missatge pot fer a la gent plantejar-se coses que mai s'havien plantejat, però precisament la gent que li agrada la música "compromesa" desprecia que els artistes "comercials" facin música-protesta o amb missatge, considerant que "és hipocresia" perquè suposadament aquests comercials estan forrats i tenen la vida solucionada. I què importa tenir la vida solucionada per a lluitar pels drets d'altres? Per què no pot algú adonar-se dels problemes del mon sense necessàriament patir ell greus problemes? O com sabem que aquest "comercial" no ha viscut situacions encara més dures de les que nosaltres hem viscut mai?

Bueno, és la meva opinió. Que Internet és una arma de doble fil en la qüestió de la informació, i que no té sentit criticar durament a artistes d'èxit com Lady Gaga i posar com a opció B a una artista "compromesa" socialment, considerant-la superior per aquest últim factor. Lady Gaga no ha obligat a ningú a anar al seu concert, ni viceversa. Tothom és lliure d'escollir si anar al palau sant jordi o a Razzmatazz a veure una o l'altra. En la varietat està el bon gust.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb