Ferran Mercant

Blog en el que escric sobre els meus interessos: poltítica, ciència, medi ambient, cinema, llibres, bolets, rugbi,etc

Si voleu contactar amb mi, enviau-me un correu al meu compte de Gmail

L'EXCEPCIÓ CONSTITUCIONAL ESPANYOLA (Segona part)

ferranmercant | 29 Novembre, 2010 18:58 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Des de les tribunes privilegiades del neoespanyolisme que esmentava a la primera part d'aquest article, es repeteix com un mantra que els drets sols són de les persones i no pas dels territoris o de les llengües. Crec que es fa palès la puerilitat i buidor del seu discurs. Els drets són de les persones, evident. Però és que aquestes persones parlen llengües i per tant són subjecte de drets. O és que els mecànics de cotxes, posem per exemple, no poden tenir drets perquè la mecànica no està subjecte a cap dret.

Sí, estimades lectores i estimats lectors, el discurs més pseudo-postmodernista i atractiu ha comprat un pot de vernís a la tenda dels drets i llibertats individuals. Però, alerta, aquestes es deixen d'invocar quan es tracta de defensar als castellanoparlants. Perquè, ai las, aleshores sí que les llengües tenen drets.

L'asimetria lingüística de la Constitució espanyola no deixa lloc a cap dubte. L'ÚNICA llengua que es pot reivindicar, defensar i, sobretot, amb què es pot atacar és el Castellà. Tota la resta, són imposicions indesitjables pròpies de règims nacionalsocialistes. El deliri paranoic està servit.

De fet, des d'aquestes mateixes posicions, es defensen els drets dels castellanoparlants i la llibertat fonamentada en el nihilisme administratiu. Sempre que aquest darrer s'apliqui a les llengües de segona. Aquestes sols poden ésser fomentades.

Així doncs perquè no s'eliminen totes les lleis i normes que obliguen a etiquetar en castellà?. L'atzucac idiomàtic també està servit. Ja posats, eliminem tots els reglaments en què s'estipulen multes i sancions i declarem l'estat anarquista.

Pot haver-hi un punt d'acord i concòrdia en tot aquest afer? Crec que la solució pot venir si les parts en conflicte seguessin en una mateixa taula i intentessin trobar un acord. Primer cal identificar els actors, després les problemàtiques i aleshores obrir un procés de diàleg obert i sense condicions prèvies.

Potser és un bon inici per a evitar l'enfrontament directe que segur ningú vol i del qual encara, afortunadament, sembla que estam lluny d'arribar-hi.

 

Merci per llegir fins aquí i fins la propera setmana en la que publicaré un article sobre la meva petita experiència iniciàtica com a investigador.

Comentaris

Segona part del debat lingüístic

Enric Cardona Garcia | 30/11/2010, 11:42

Un company meu deia fa poc que el conflicte lingüístic s'ha buscat expressament, i cada vegada més veig que és molt possible. Curiosament ells van fent comparacions de l'estil de què "lo normal a tota la resta de països del món és doblar/etiquetar/loquesigui en un sol idioma", i no entenc aquest tan "profund" coneixement que semblen tenir de la realitat de la resta del mon, o del què és "normal" i del què no. I certament, molts productes incompleixen les normes d'etiquetatge (serà que no ens hem trobat productes amb etiquetes molt estranyes a botigues de xinos), i d'això no se'n parla. Lo "normal", realment, seria com tu dius arribar a un acord, tot i que si per mi fos, lo normal seria refer aquesta constitució (tot i que un altre amic meu l'altre dia me la defensava apel·lant a que jo "no sé ni el què és una constitució"... gran argument XD)

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb