Ferran Mercant

Blog en el que escric sobre els meus interessos: poltítica, ciència, medi ambient, cinema, llibres, bolets, rugbi,etc

Si voleu contactar amb mi, enviau-me un correu al meu compte de Gmail

L'excepció constitucional espanyola (I)

ferranmercant | 22 Novembre, 2010 18:45 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com


Realment he de confessar que no m'agrada parlar del tema de la llengua perquè sempre s'aixequen sensibilitats molt profundes. Però amb el que està succeint i amb el que s'està dient des de determinades tribunes, he de reconèixer que mossegar-me la llengua - la física, en aquest cas - em faria molt de mal.

Així doncs la pregunta amb la que podem partir és la següent: Existeix un nacionalisme espanyol que, entre d'altres objectius, busca una uniformització cultural i lingüística dins l'estat espanyol?

Per respondre a aquesta complexa pregunta podem partir d'un exemple que penso que és bastant clarificador. Aquest nacionalisme espanyol que es diu que no existeix, està plasmat d'una manera diàfana en la constitució en la que s'expressa sense cap manera d'embús ni matís que "La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació

espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols,...” ( al seu article 2). En el seu article tercer esmenta el castellà com a única llengua oficial, deixant a la resta de llengües en un evident segon pla tal com s'ha demostrat en la recent Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. Gràcies a la qual queda evident que, ara per ara i amb aquest text constitucional, hi ha un idioma de primera divisió i tota la resta són de segona i alguns ja ni figuren en cap divisió.


Per comprovar si les meves paraules són exagerades, fora de lloc o malintencionades, sols cal comprovar quin tractament es dóna a aquest tema en altres constitucions de països democràtics. He seleccionat els textos legals de dos països que en els últims lustres han fet avenços ben significatius al respecte: Canadà i la República de Sud-àfrica.


Al país nord-americà es reconeix l'oficialitat de l'anglès i el francès a nivell constitucional i a tot el territori de l'estat. Així mateix les dues llengües s'empren de manera completament normal al Parlament del país de la fulla d'auró. Si teniu l'oportunitat mirau una sessió de les preguntes al primer ministre d'aquest país i podreu comprovar com el president de la cambra dels comuns utilitza indistintament l'anglès i el francès. Us imaginau això mateix al parlament espanyol. La veritat és que em sembla que estem a anys llum d'aquest país.


Per altra banda a Sud-àfrica són oficials 11 llengües a nivell estatal. I la constitució post-apartheid fins i tot reconeix la postergació que han patit les que s'anomenen “llengües indígenes del nostre poble” tot indicant que l'estat ha de prendre mesures pràctiques i positives per elevar el seu estatus i avanç. En canvi a la constitució espanyola sols es diu a l'article 3.3 que “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és

un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.“ Aquesta és la diferència entre un estat que reconeix els errors comesos en el seu passat i un altre que tracta la diversitat com una peça de museu, sobre la qual quan més pols s'hi dipositi, millor. I si al final ningú la pot veure, la tasca taxidèrmica estarà assolida.


Així doncs, quan algú digui que no es pot canviar la constitució perquè no es pot o perquè causaria una divisió, convé respondre que res de tot això. Que el que succeeix és que simplement no hi ha la voluntat política d'adaptar la Constitució espanyola als nous temps i que per tant l'estat espanyol realment faci d'aixopluc de tots els ciutadans, parlin la llengua que parlin.


Després d'aquest brevíssim exercici de constitucionalisme comparat, la setmana que ve publicaré un article sobre la polèmica dels drets aplicats a les llengües.


Fins aleshores, passau una magnífica setmana ¡¡

 

Comentaris

Al senyor Gerke

Enric Cardona | 07/12/2010, 22:14

Sigo el hilo en el idioma que ha usado la persona a la cual contesto, porque a mí no me molesta usar el idioma que haga falta (si el propietari del blog té alguna molèstia amb el meu ús de l'idioma, no té més que dir-ho).

Obviamente que las circunstancias culturales y sociales de cada país son diferentes, pero se olvida la persona en cuestión de que Cataluña posee 7 millones de habitantes, lo que lo hace la comunidad autónoma del estado español más poblada después de Andalucía (teniendo a penas un tercio de su territorio). Ello la hace hoy día (y desde siempre) el motor de la economía española, pese a quien pese, y tanto los españolistas excluyentes uniformistas como los separatistas más exaltados son conscientes de ello. Por ello mismo, pese a que su peso demográfico no corresponda al 50% del estado (pese a que aún así es considerable), su aporte económico y cultural, tanto actual como histórico, hace a Cataluña más que merecedora de tener un hueco en la constitución, como parte de pleno derecho de un estado democrático y social. Pero no es así, pues el régimen español actual todavía conserva muchas características del franquismo (así como su sociología y su manera de comprender lo que es España). Una vez que este hecho es aceptado y comprendido, se comprende también que hoy día el separatismo crezca en Cataluña, y que diversos políticos populistas y oportunistas utilicen este hecho para hacerse un hueco en la política.

Es por eso que toda persona con una mínima consciencia de lo que ocurre al sur de los pirineos es consciente de que en España sólo hay dos opciones: o realmente se regenera el país de una manera que éste se adapte a la realidad plurinacional (que es innegable), o una parte del país deja de tener cabida dentro de este régimen. Y ello hace que sea posible la comparación con otras situaciones similares en otros estados del mundo, que han tenido uno de los dos desenlaces citados.

Re: L'excepció constitucional espanyola (I)

Geerke | 30/11/2010, 18:32

Espero que aún aceptes comentarios del semana pasada y además, en otros idiomas :-P (que sería castellaño porque creo que entre la gente mirando el blog y mi va el mejor)

En mi opinión no puedas comparar tan fácil la situación de un país a otro. Catalunya es muy diferente que Canada o Bélgica si miras el ratio de la gente que habla el idioma. En Belgica más o menos la mitad habla francés y la otra mitad habla holandés, que claramente no es el caso por castellaño-catalan.

Por eso me gustaría más comparar con un país donde la gente que habla el otro idioma también es una minoría. Por ejemplo podría usar Países Bajos y el neerlandés (lo uso así para ser más exacto y tener más claro que estoy hablando sobre el idioma general de países bajos y no el dialecto del parte holanda) y friso (creo que el idioma se llama así en castellaño). Lo cosa es que ahora mismo no tenemos idiomas en la constitución. Este va a cambiar para el holandés (ya se han aceptado la propuesta), aún es menos claro como se van a registrar el friso. Probablemente va a estar en una forma que la gente tiene el derecho para comunicar con el gobierno en friso, pero que el gobierno no va a estimular el idioma mismo (y el neerlandés si). Tener en cuenta que la ´generalidad´ ya hace este, no sé si para la gente allí va a estar mucha diferencia. ¿A la mejor de concepto, pero de la vida normal?

La situación en Catalunya es diferente (por la historia y también por el tema de dinero) y yo no quiere decir mucho sobre aquí (yo sé que es complejo y que nunca voy a entenderlo 100%), pero una pregunta:

¿Si tienes el derecho de hablar catalán (tener educación en catalán, las relaciones publicas en catalan, etc) y la generalidad fomentando el catalán, tu piensas que hay mucho diferencia en tu vida tener catalán en la constitución español o no?

Constitució

Enric Cardona Garcia | 26/11/2010, 23:42

Certament poca gent amb un mínim seny dubta de què la constitució espanyola actual no val res. Jo me la he hagut d'aprendre de memòria per a les meves oposicions, i he descobert moltes coses esfereïdores (com que la pena de mort no va estar 100% abolida fins l'any 1994).

Certament el tema lingüístic és molt delicat. Has nombrat dos models interessants, que són el canadenc i el sud-africà, però crec que podriem revisar un altre que tinc entès que també és interessant: el suïs. Corretgeix-me si m'equivoco, però em penso que suïssa no té un idioma oficial per a tot el territori, sinó que cada "cantó" té el seu. I em penso que funciona algo semblant a Bèlgica (de fet, el nom del país és belgique-belgie), tot i que hi ha qui creu que la unitat de Bèlgica es troba en crisi...

Sí, però! :-)

Eudald | 22/11/2010, 21:25

Si bé és cert que les intencions de l'Estat espanyol vers al tractament de les llengües que hi coexisteixen disten de les que haurien de ser, tampoc hem d'oblidar que al nostre País el català té totes les portes obertes a tot arreu. Rebem l'educació en català, al Parlament i als estaments públics del nostre País l'idioma "oficial" és el català, la senyalització viària és en català, molt software es tradueix al català, tenim televisió en català, cinema en català....i també la cultura catalana està més protegida que anys enrera. S'han fet passos de gegant en molts aspectes.

És cert, hi hauria d'haver més pel·lícules en català, més protecció de l'idioma en alguns àmbits, més, més, més....sí! però a cas no és tot un èxit gaudir del que tenim quan formem part d'un Estat que té preferència per un altre idioma i cultura? No tenim Estat propi i això Ferran, això és imprescindible per anar a dormir tranquils, per no tenir por de perdre el que tenim, per no estar sempre a l'aguait....aleertaaaaaa!!!! Sempre ens fixem en el que té més èxit que nosaltres, però també n'hi ha que estan pitjor i això vol dir que cal que els qui han de defensar el que s'ha aconseguit, no s'adormin, i segueixin treballant per mantenir-ho.

Arrosseguem fets històrics que ens han complicat les coses i aquí tampoc es van fer bé les coses....no tota la culpa la té el veí oi? En fi, d'història en saps més tu que jo, però jo, quan em fixo amb el que tenim, penso que no estamos tan mal! :-)

Si volem més, ens cal un Estat! Aconseguir més a casa dels altres, és una utopia no? Al meu avi el pegaven per parlar en català al carrer i el meu pare cantava el Cara al Sol quan formaven al pati de l'Escola per anar a classe.

Enllaços per aquest article

Ferran Mercant i Carmona | 22/11/2010, 19:10

Enllaços interessants relacionats amb la temàtica d'aquest article:
- Constitució espanyola ( sobretot els articles 2 i 3):
www.parlament.cat/activitat/constitucio.pdf
- Constitució de la República de Sud-àfrica ( a l'article esmento l'article 6): www.constitutionalcourt.org.za/site/constitution/english-web/ch1.html
- Canal de Televisió que retransmet les sessions del parlament canadenc: www.cpac.ca

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb