Blog d'en Ferran Mercant

Quan decidim anar al cinema, hi ha diverses maneres de triar la pel·lícula que anirem a veure. La primera pot ésser fer una mena de tria democràtica entre les persones que ens acompanyen. La segona consisteix en que un dels components del grup, si és un bon entenedor del setè art, aconselli  un film que sota el seu punt de vista pot esdevenir agradable per a tots els seus acompanyants. En canvi si hom decideix anar-hi tot sol, pot triar lliurement, com va ésser el meu cas el passat 10 de maig. Crec que si hagués anat acompanyat mai hauria tingut l'oportunitat de gaudir del film que ara esmentaré.

En aquella ocasió vaig anar a veure un film que feia setmanes que volia gaudir. Parlo d'INLAND EMPIRE, de l'inefable David Lynch. Pels qui sentin  un cert interès per aquesta pel·lícula els he d'advertir que aquesta és l'obra més enigmàtica i desconcertant del director estadounidenc, i també que en cap cas gossin invertir els diners si encara no han vist cap altra cinta de l'esmentat artista. Així doncs, es tracta d'un dels pocs films pel qual s'ha d'anar amb una preparació prèvia, com si d'una prova es tractés. De fet uns minuts abans de que s'apaguessin els llums de la sala, vaig tenir l'estranya sensació de que estava a punt de sotmetre'm al meu examen de final de la llicenciatura de ciències "Lyntxeanes".

Pels qui els agraden les històries novel·lesques portades a la gran pantalla, els primers 45 minuts seran, però després potser els envairà una sensació de ràbia i enuig, car la història esdevé turbulenta, pateix bifurcacions inexplicables pels mortals, no sé sap si presenciam diferents línies narratives i a més els personatges semblen translocats entre diferents dimensions espaciotemporals.

Si en aquest punt no han desertat del cinema- el dia que hi vaig assistir a la projecció, "només" se'n varen produir dues desercions -, que suporti tot aquest desconcert en el que es troba enfonsat, ja que cap al final tot acaba tenint un cert sentit, o més aviat més d'un parell. Les interpretacions que hom en pot fer de la pel·lícula són múltiples, al contrari que al cinema convencional on cada individu tan sols en pot fer una.

En el cinema de David Lynch té molta més importància la forta impressió, petjada i empremta que deixa sobre l'espectador que no pas la pretensió de passar a l'eternitat. Això ho aconsegueix amb jocs de textures visuals, canvis de ritme, però sobretot amb els territoris on els seus personatges exploren: habitacions claustrofòbiques, carrers foscos i decadents, espais solitaris i l'ubiquitat de la buidor.

De fet aquesta pel·lícula m'ha marcat profundament. Quan vaig sortir del cinema tenia la sensacio´de que caminava per carrers "Lyntxians", fins i tot - i ara per ara- ha estat l'única pel·lícula sobre la qual he tingut un somni la nit posterior al seu visionatge. Inclús el matí següent no vaig poder deixar de pensar sobre la seva banda sonora i per tot em trobava persones i indrets que podien estar perfectament en un film d'en Lynch.

Així que si voleu una història inolvidablement colpidora, us aconsello que invertiu tres hores del vostre temps en investigar en el profund univers de vosaltres mateixos i de ningú en concret.

P.D.: No he explicat de que va la pel·lícula perquè tracta molts aspectes de la foscor humana. Si l'anau a veure, descobrireu la història que ha utilitzat el director dels EUA, per a colpir-nos una vegada més.

Sóc en Ferran Mercant i Carmona, vaig nèixer l'any 1980 i actualment estudio a la Universitat de Girona. Des de que tenia 16 anys he participat en diferents moviments socials i polítics.En aquest bloc hi podeu trobar una ampla varietat de temes: des de l'esport fins a la política, passant per la literatura i el cinema. Gràcies per la visita, pels comentaris i bona lectura.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• En construcció
• Happy Birthday Mr. Mandela ¡
• Obama nominat
• Refundació d'aquest Blog
• Megalomania bibliogràfica del 2008
• No Fun (The Stooges)
• La llibertat a Rússia
• Canvi climàtic o escalfament global ?

• Actualitat política [26]
• Avisos [8]
• Aforismes [4]
• Ciència [4]
• Llibres [2]
• Personal i transferible [2]
• Cinema [1]
• Música [0]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom