Blog d'en Ferran Mercant

Si voleu contactar amb mi, enviau-me un correu al meu compte de Gmail

El neoapartheid a les Illes Balears

ferranmercant | 08 Agost, 2006 19:25

Fins a l'any 1994 va imperar a Sud-àfrica un dels règims polítics més terrorífics que ha conegut la humanitat: l'apartheid. Aquest règim es basava primordialment en la segregació racial amb una sèrie de lleis que a la pràctica van conduir a la discriminació – física, psíquica i legal - de la població negra que habitava en aquell país. Aquell sistema fou superat per la lluita, generalment pacífica, de les poblacions discriminades i d'aquells que no estant-ho consideraven aquell sistema jurídicopolític absolutament retrògrad, desfasat i profundament injust.

Des de la implantació del neoconservadurisme a nivell local a les Illes Balears algunes organitzacions que treballen per la cultura han denunciat la situació d'apartheid a la que s'està abocant a la llengua i cultura catalanes per part de les persones que ostenten, ara per ara, el poder a aquesta comunitat autònoma. És ben cert que la llengua catalana va patir un procés de discriminació lingüística des del 1714 fins el 1975 – amb el breu parèntesi de la II República (1931-1936), en el que es va començar a albirar una espurna d'esperança per la recuperació d'allò perdut a les guerres del segle XVIII i XIX, però que una altra guerra va condemnar a l'stand-by. Aquest procés de minorització de la llengua catalana impulsat pels polítics i monarques que varen governar l'estat espanyol durant aquella època va suposar un greu retrocés per a la llengua catalana, basca i gallega - així com l'assimilació de l'astur, la fabla aragonesa, etc.-, per la normalització democràtica i la modernització socioeconòmica. Aquesta llarga nit va ésser superada en part el 1978 amb l’adveniment de la democràcia a l’estat espanyol. Però la praxi política dels partits majoritaris espanyols, PP i PSOE, demostren que tres segles de proselitisme i imposicions absolutistes i unitaristes són molt complicats de superar. Malgrat la coerció física – reduïda a sectors extremistes – i la repressió política cap a les cultures i llengües que conviuen, i en qualque cas malviuen, a l’estat espanyol hagin desaparegut de l’agenda política i de successos, encara rau un cert desdeny cap a totes aquelles persones que intenten assolir l’objectiu d’un estat multilingüe, en el que totes les llengües estiguin reconegudes, d’una o altra manera, a nivell oficial a la Constitució espanyola i deixin de tenir el caràcter de segona categoria que actualment tenen1. Com a bon exemple tenim el rebuig que aixeca entre els partits majoritaris que les llengües catalana, basca i gallega siguin d’ús oficial al Congres dels Diputats.

Així mateix al País Valencià, la llengua catalanovalenciana – expressió eufemística que utilitzo perquè cap dels que defensen la secessió lingüística a la “comunitat valenciana”, però que a l’hora de la veritat fan tot el possible perquè el valencià desaparegui  del planeta Terra, no s’ofenguin – es troba en un procés de metàstasi aparentment irreversible. En el cas de les Illes Balears, amb l’aquiescència del socialisme hispanobalear, el PP i el PSOE varen aprovar un reforma de l’estatut de les Illes Balears que manté la discriminació lingüística vers la llengua catalana. Així doncs respecte la llengua castellana “Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la [...]” (article 3.2 de la Constitució espanyola), però els parlants de la resta de llengües continuen tenint simplement el dret a usar-les, segons les diferents caracterització estatutàries.  La igualtat entre les llengües que conviuen a l’estat espanyol no serà assolida fins que es produeixi un profund canvi de mentalitat a l’intelligentsia  espanyola, en el sentit i direcció d’acceptar la diversitat lingüística, tal com sí està ben reflectit a la constitució de la República de Sud-àfrica.

A aquesta desigualtat lingüística, ben assumida i interioritzada pel PP balear, a les Illes Balears també s’hi suma la desigualtat acadèmica entre els nous ciutadans – arribats principalment d’Àfrica i d’Amèrica del Sud – i la resta de ciutadans permesa pels neoconservadors governants . De fet el Defensor del Poble espanyol va denunciar la setmana passada2 que la majoria dels fills d’aquests ciutadans estan concentrats a unes determinades escoles, sense que es produeixi cap mescla significativa. Aquesta segregació racial es produeix principalment cap a les escoles públiques – més escasses en recursos financers que les privades i més assequible pels pares i mares. Urgeix que els responsables polítics de les Illes Balears es posi mans a l’obra i eviti aquesta situació, que en el futur pot resultar una bomba de rellotgeria per la pau i la convivència entre els ciutadans de les Illes Balears.

Ara bé, jo no tinc molta esperança de que els polítics que ens governen realitzin una tasca positiva vers la integració dels fills dels ciutadans nouvinguts, ja que el seu discurs és el de la por cap a l’immigrant i no pas el de l’acceptació d’una nova societat multiracial plena d’oportunitats per a tothom. Aquests polítics que professen el neoconservadurisme encara han d’aprendre moltes lliçons de Sud-àfrica; per exemple haurien de cercar a la xarxa cibernètica el que va ésser la Comissió per a la reconciliació i la veritat. Però aquesta serà matèria pel següent article sobre les diferencies entre el franquisme i la veritat – que no en són poques – i com es va realitzar la transició espanyola                   



1 L’article 3.2 de la Constitució espanyola diu el següent: “ Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts”; del texte en cursiva – formatejat per mi – se’n pot extreure quin era el grau d’alienació cap a les llengües no-castellanes que varen atorgar a la Carta Magna els “pares” del text constituent.

2 Per a més informació podeu consultar les següents pàgines del Diario de Mallorca:

   a. Notícia del 4 d’agost del 2006 sobre el Decret que prepara el Govern de les Illes Balears : http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=1249&pIdSeccion=2&pIdNoticia=201940

   b. Dues informacions sobre l’informe del Defensor del Poble: http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=1248&pIdSeccion=2&pIdNoticia=201640  http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=1248&pIdSeccion=1&pIdNoticia=201761

 

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb