Blog d'en Ferran Mercant

Si voleu contactar amb mi, enviau-me un correu al meu compte de Gmail

Manifest contra la solitud

ferranmercant | 23 Juny, 2006 18:49

Títol Atrapa la vida
Autora Nadine Gordimer
Edició Març 2006
Editorial Edicions 62
Pàgines 205
Pros Fàcil i absorvent lectura, cobertes atractives en l'edició catalana, passatges brillants
Contres Mala traducció (sintaxi molt embullada) que obliga a rellegir, no és la millor de na Nadine
Preu 17.50 €

portada del llibre En Paul Bannerman és un activista ambiental a qui li diagnostiquen un càncer de tiroides. Durant el tractament li subministren iode que el converteix en una persona radiactiva. Per tal d’evitar contaminar al seu fill i a la seva dona, es refugia a casa dels seus pares on viurà una convivència a distància.

Aquesta nova vida farà reaparèixer l’amistat entre en Paul i sa mare, també servirà per a restablir els llaços de companyonia entre els seus amics, alhora que companys de feina, i farà nèixer lligams de coneixença entre aquests darrers i els diferents companys de feina de la Benni, la seva dona. Entre tant resorgiran velles històries ja oblidades, que aquí no podem explicitar més ja que espanyariem la lectura, que obligaran als protagonistes a repensar-se la seva vida.

Des del meu punt de vista la fortalesa d’aquesta novel·la rau en aquest darrer punt comentat, ja que als protagonistes els hi va millor la vida si aprenen a conviure amb el seu entorn – missatge reforçat per l’apologia al medi ambient, actitud gens disimulada per l’autora, personificada per en Paul – i si deixen de recloure’s estrictament en el seu món professional i en les coves del seu interior.

Aquesta darrera obra de la Premi Nobel de Literatura també té una sèrie de passatges que s’assemblen més al registre assagístic com per exemple:"[...], un exemple que potser pot comportar que el govern revisi i desestimi definitivament el projecte de reactor pebble-bed, per raons d’estat basades en adoptar una ètica elevada, i que fins i tot ratifiqui aquesta actitud, ja que Sudàfrica és firmant del tractat de no proliferació nuclear.[...]"(pàgina 114 de l’edició catalana del març de 2006). Així mateix tots aquells lectors que s’endinsin en aquesta interessant novel·la podran trobar frases d’un tarannà marcadament partidari: "Però que passa amb les dunes, el titani, l’òxid de titani per al maquillatge de les dones guapes, germans ¡"(pàg. 205 de l’esmentada edició).

Malgrat que l’estil de la traducció no sigui del tot acurat, la lectura és fa senzilla i de ben segur que farà passar unes estones agradables al lectors.

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb