Ferran Mercant

Blog en el que escric sobre els meus interessos: poltítica, ciència, medi ambient, cinema, llibres, bolets, rugbi,etc

Si voleu contactar amb mi, enviau-me un correu al meu compte de Gmail

Televisió a l'ordinador

ferranmercant | 10 Setembre, 2006 10:01 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Hi ha dues principals maneres de veure la televisió a l'ordinador amb una certa qualitat:

  1. Comprar-se un adaptador per TDT (els preus varien entre els 70 i 100 eurons); d'aquesta manera es poden veure fins a 28 canals a Catalunya. Sota el meu punt de vista els més interessants són 3/24, 24 h TVE, C 33, Teledeporte, TVE 2, CNN+ i en alguns moments CUATRO i La Sexta. La qualitat de la televisió que es pot veure és molt alta i es pot posar a pantalla completa i veure-la d'uns metres enfora (depenent del tamany de la pantalla).
  2. Un altra manera és utilitzar la tecnologia P2P; per ara els únics canals coneguts per mi que fan això legalment són 24 H TVE i Docu TVE. Aquest últim canal és molt interessant ja que emet continuament Documentals de molt bona qualitat; l'únic mancança que hi trobo són docuementals d'esports i d'actualitat política (com els de 30 minuts i 60 minuts de TV3 i C33) així mateix els d'història són bastant semblants als del Segle XX (programa del C33 dirigit per Joan B. Culla i Clarà). El principal problema és que no he trobat cap programa per gravar els programes d'aquest canal (el veig pel Windows Media Player i el Client Octoshape). Si algú coneix algun programa Freeware que ho pugui fer sisplau que hem digui on el puc trobar (deixant-me un comentari o enviant-me un correu electrònic)

Així doncs si teniu ganes de veure la televisió no dubteu en comprar-vos l'aparellet, que jo el trobo bé de preu, o baixar-vos un programet per veure-la.

Suport a Pepe Rubianes - Missatge telegràfic

ferranmercant | 08 Setembre, 2006 18:23 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

La genuflexió permanent demostrada per l'exliberal Ruiz Gallardón en el tema de Pepe Rubianes i la censura de la seva obra "Lorca eran todos", demostra que el sector liberal del Partit Popular està desapareixent, si mai havia existit.

Vull enviar humilment des d'aquí el meu suport a una persona lliure: Pepe Rubianes; per altra banda el Batle de Madrid demostra que ell no és lliure i que ha de plegar-se als sectors més ultres, integristes i fonamentalistes del Partit Popular i els mitjans de comunicació. Si el totalitarisme representava el mal absolut, segons Hannah Arendt, el neoconservadurisme espanyol representa l'hipocresia absoluta ja que van pel món amb la màscara del liberalisme però els seus actes (corrupció econòmica, caciquisme municipal, censura d'allò que no és del seu gust,...) demostren que des de vàren perdre les eleccions l'any 2004 han emprés el perillós camí del totalitarisme i la dictadura. Desitjo de tot cor que la dreta liberal ressorgeixi de les seves cendres, com l'au Fènix, i crei un partit de tall europeu i liberaldemòcrata; si això succeís les coses ens anirien millor a tots i a totes.

Salut i República

Dia Mundial del Bloc - Disculpes

ferranmercant | 08 Setembre, 2006 18:07 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Benvolgudes i benvolguts visitants,

a causa d'una petita malaltia que vaig patir els dies anteriors al 31 d'agost, no vaig poder preparar els articles que us havia promés. De totes maneres us avisaré més endavant del dia que publicaré els articles sobre Sudàfrica, perquè els que teniau ganes de saber algunes coses sobre aquest país no us quedeu amb les ganes.

Gràcies per la vostra paciència demostrada

El dia 31 d'agost es celebrarà el dia Mundial del Bloc. Per sumar-me a la festa jo faré un homenatge a la República de Sudàfrica; aquell dia podreu trobar textes i fitxers sobre la lluita contra l'apartheid, la situació actual en aquell país i una descripció del rugbi sudafricà. Ens trobam d'aquí a vuit dies. Per a més informació sobre el dia Mundial del Bloc clicau aquí.

El neoapartheid a les Illes Balears

ferranmercant | 08 Agost, 2006 17:25 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Fins a l'any 1994 va imperar a Sud-àfrica un dels règims polítics més terrorífics que ha conegut la humanitat: l'apartheid. Aquest règim es basava primordialment en la segregació racial amb una sèrie de lleis que a la pràctica van conduir a la discriminació – física, psíquica i legal - de la població negra que habitava en aquell país. Aquell sistema fou superat per la lluita, generalment pacífica, de les poblacions discriminades i d'aquells que no estant-ho consideraven aquell sistema jurídicopolític absolutament retrògrad, desfasat i profundament injust.

Des de la implantació del neoconservadurisme a nivell local a les Illes Balears algunes organitzacions que treballen per la cultura han denunciat la situació d'apartheid a la que s'està abocant a la llengua i cultura catalanes per part de les persones que ostenten, ara per ara, el poder a aquesta comunitat autònoma. És ben cert que la llengua catalana va patir un procés de discriminació lingüística des del 1714 fins el 1975 – amb el breu parèntesi de la II República (1931-1936), en el que es va començar a albirar una espurna d'esperança per la recuperació d'allò perdut a les guerres del segle XVIII i XIX, però que una altra guerra va condemnar a l'stand-by. Aquest procés de minorització de la llengua catalana impulsat pels polítics i monarques que varen governar l'estat espanyol durant aquella època va suposar un greu retrocés per a la llengua catalana, basca i gallega - així com l'assimilació de l'astur, la fabla aragonesa, etc.-, per la normalització democràtica i la modernització socioeconòmica. Aquesta llarga nit va ésser superada en part el 1978 amb l’adveniment de la democràcia a l’estat espanyol. Però la praxi política dels partits majoritaris espanyols, PP i PSOE, demostren que tres segles de proselitisme i imposicions absolutistes i unitaristes són molt complicats de superar. Malgrat la coerció física – reduïda a sectors extremistes – i la repressió política cap a les cultures i llengües que conviuen, i en qualque cas malviuen, a l’estat espanyol hagin desaparegut de l’agenda política i de successos, encara rau un cert desdeny cap a totes aquelles persones que intenten assolir l’objectiu d’un estat multilingüe, en el que totes les llengües estiguin reconegudes, d’una o altra manera, a nivell oficial a la Constitució espanyola i deixin de tenir el caràcter de segona categoria que actualment tenen1. Com a bon exemple tenim el rebuig que aixeca entre els partits majoritaris que les llengües catalana, basca i gallega siguin d’ús oficial al Congres dels Diputats.

Així mateix al País Valencià, la llengua catalanovalenciana – expressió eufemística que utilitzo perquè cap dels que defensen la secessió lingüística a la “comunitat valenciana”, però que a l’hora de la veritat fan tot el possible perquè el valencià desaparegui  del planeta Terra, no s’ofenguin – es troba en un procés de metàstasi aparentment irreversible. En el cas de les Illes Balears, amb l’aquiescència del socialisme hispanobalear, el PP i el PSOE varen aprovar un reforma de l’estatut de les Illes Balears que manté la discriminació lingüística vers la llengua catalana. Així doncs respecte la llengua castellana “Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la [...]” (article 3.2 de la Constitució espanyola), però els parlants de la resta de llengües continuen tenint simplement el dret a usar-les, segons les diferents caracterització estatutàries.  La igualtat entre les llengües que conviuen a l’estat espanyol no serà assolida fins que es produeixi un profund canvi de mentalitat a l’intelligentsia  espanyola, en el sentit i direcció d’acceptar la diversitat lingüística, tal com sí està ben reflectit a la constitució de la República de Sud-àfrica.

A aquesta desigualtat lingüística, ben assumida i interioritzada pel PP balear, a les Illes Balears també s’hi suma la desigualtat acadèmica entre els nous ciutadans – arribats principalment d’Àfrica i d’Amèrica del Sud – i la resta de ciutadans permesa pels neoconservadors governants . De fet el Defensor del Poble espanyol va denunciar la setmana passada2 que la majoria dels fills d’aquests ciutadans estan concentrats a unes determinades escoles, sense que es produeixi cap mescla significativa. Aquesta segregació racial es produeix principalment cap a les escoles públiques – més escasses en recursos financers que les privades i més assequible pels pares i mares. Urgeix que els responsables polítics de les Illes Balears es posi mans a l’obra i eviti aquesta situació, que en el futur pot resultar una bomba de rellotgeria per la pau i la convivència entre els ciutadans de les Illes Balears.

Ara bé, jo no tinc molta esperança de que els polítics que ens governen realitzin una tasca positiva vers la integració dels fills dels ciutadans nouvinguts, ja que el seu discurs és el de la por cap a l’immigrant i no pas el de l’acceptació d’una nova societat multiracial plena d’oportunitats per a tothom. Aquests polítics que professen el neoconservadurisme encara han d’aprendre moltes lliçons de Sud-àfrica; per exemple haurien de cercar a la xarxa cibernètica el que va ésser la Comissió per a la reconciliació i la veritat. Però aquesta serà matèria pel següent article sobre les diferencies entre el franquisme i la veritat – que no en són poques – i com es va realitzar la transició espanyola                   



1 L’article 3.2 de la Constitució espanyola diu el següent: “ Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts”; del texte en cursiva – formatejat per mi – se’n pot extreure quin era el grau d’alienació cap a les llengües no-castellanes que varen atorgar a la Carta Magna els “pares” del text constituent.

2 Per a més informació podeu consultar les següents pàgines del Diario de Mallorca:

   a. Notícia del 4 d’agost del 2006 sobre el Decret que prepara el Govern de les Illes Balears : http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=1249&pIdSeccion=2&pIdNoticia=201940

   b. Dues informacions sobre l’informe del Defensor del Poble: http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=1248&pIdSeccion=2&pIdNoticia=201640  http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=1248&pIdSeccion=1&pIdNoticia=201761

 

Aforisme de Martin Luther King

ferranmercant | 25 Juny, 2006 20:15 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

"We know through painful experience that freedom is never voluntarily given by the oppressor; it must be demanded by the oppressed."

"Mitjançant la nostra dolorosa experiència sabem que l'opressor mai atorga la llibertat voluntàriament, sinó que ha d´ésser exigida pel represaliat"

Aquesta frase es troba dins una carta escrita el 16 d'abril de 1963 per Martin Luter King quan estava empressonat. La carta era una resposta del "líder moral dels EUA" a vuit clergues d'Alabama.

Crec que és una frase molt encertada i que ens pot fer reflexionar profundament sobre el concepte de la llibertat i el seu assoliment. També ens hauria de fer pensar a l'hora de dir allò de que "... Espanya no ens donarà la llibertat (altrament dita independència)" i que tinguem clar que mai ningú ens la donarà sinó que l'hauriem d'aconseguir nosaltres mateixos amb la nostra tasca contínua per assolir algun dia no molt llunyà un pacte amistós amb la nació veïna. 

Fins al proper aforisme

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb