Ferran Mercant

Blog en el que escric sobre els meus interessos: poltítica, ciència, medi ambient, cinema, llibres, bolets, rugbi,etc

Si voleu contactar amb mi, enviau-me un correu al meu compte de Gmail

La controvèrsia sobre l'evolució (I)

ferranmercant | 28 Juny, 2007 08:28 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Actualment hi ha tres corrents ben diferenciats sobre la interpretació de l'evolució de la vida al Planeta Terra: el disseny intel·ligent (creacionisme de nova planta); la neodarwinista - que dóna una importància primordial i gairebé única a les mutacions aleatòries del genoma com a impulsor de l'aparació de noves espècies -; i la formada per la simbiogènesi - representada principalment per Lynn Margulis - , les teories de S. Jay Gould i la teoria de Gaia - creada per James Lovelock.

En els articles que aniran apareixent en aquest blog, intentarem explicar una mica cadascuna d'elles, fent-hi un especial esment al debat entre els representants de la segona i tercera interpretacions, ja que la primera es refuta per ella mateixa.

El pla d'aparició dels articles és el següent:

  • El dia 14 de juliol publicaré un article sobre el disseny intel·legent
  • El dissabte 21 del mateix mes serà el torn de parlar de neodarwinisme
  • El torn de la tercera interpretació serà el dia 28; l'article serà un brevíssim repàs de les teories dels científics esmentats anteriorment
  • Per finalitzar aquesta sèrie el dissabte 4 d'agost tendreu a les vostres pantalles un article sobre la controversia entre el neodarwinisme i el darwinisme alternatiu
Tot desitjant que aquesta petita aportació científica del meu blog sigui del vostre interés, vos emplaço a que el dissabte 14 de juliol vos connecteu al meu humil blog.

En Blair i en Matas han partit

ferranmercant | 27 Juny, 2007 11:40 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Fa uns minuts el Primer Ministre Toni Blair ha finalitzat el darrer torn de preguntes a la Cambra dels Comuns. Fa sis dies en Jaume Matas va anunciar la seva retirada de l'activitat política.

L'actual president en funcions de les Illes Balears se'n va anar fent retrets a Unió Mallorquina i assegurant que ningú està capacitat per a destruir el Partit Popular. En canvi, Lord Blair ha tingut un comportament educat i respectuós amb en David Cameron, dels conservadors, Menzies Campbell, dels liberaldemòcrates, i Ian Paisley, el reverend d'Irlanda del Nord. 

No cal que et recordi afanat lector d'aquest blog, les eternes diferències entre la cultura política britànica i la nostra, que és curta i minsa. Però entre les persones sí que podem establir una sèrie de diferències.

De fet, aconsellaria que veiessiu el video de les últimes preguntes parlamentàries a Blair, per a poder comparar amb la roda de premsa d'en Jaume Mates i la seva actitud distant i descortés a la sessió constitutiva d'ahir en el Parlament de les Illes Balears, tot dedicant-s'hi a fer gargots en un full de paper.

De totes maneres no crec que en Jaume Matas sigui l'únic que hagi de rebre classes de cultura política. A tots els dirigents actuals de tots els partits polítics els hi manquen maneres, estàndards d'actuació quotidiana. I per cert, la crida de na Maria Antònia Munar, en la seva primera intervanció a la cambra de les Cariàtides, a deixar la crispació fora del Parlament pot ajudar a ésser cada dia una mica més britànic en allò polític.

  I a continuació un video per a riure 2 minuts i 26 segons.

 


 

El nou "Govern de Canvi"

ferranmercant | 26 Juny, 2007 06:40 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Avui és l'aurora del nou "Govern de Canvi". Encara no he pogut estudiar el document programàtic i el repartiment de poder entre les diferents formacions polítiques. De totes maneres vos facilit el texte del pacte (pacteIB_2007_2011.pdf), perquè pogueu opinar vosaltres mateixos.

Així mateix suscric completament el que va dir en Jordi Bayona al seu blog ahir.

Fins aviat 

 

INLAND EMPIRE, paga la pena

ferranmercant | 06 Juny, 2007 16:41 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Quan decidim anar al cinema, hi ha diverses maneres de triar la pel·lícula que anirem a veure. La primera pot ésser fer una mena de tria democràtica entre les persones que ens acompanyen. La segona consisteix en que un dels components del grup, si és un bon entenedor del setè art, aconselli  un film que sota el seu punt de vista pot esdevenir agradable per a tots els seus acompanyants. En canvi si hom decideix anar-hi tot sol, pot triar lliurement, com va ésser el meu cas el passat 10 de maig. Crec que si hagués anat acompanyat mai hauria tingut l’oportunitat de gaudir del film que ara esmentaré.

En aquella ocasió vaig anar a veure un film que feia setmanes que volia gaudir. Parlo d’INLAND EMPIRE, de l’inefable David Lynch. Pels qui sentin  un cert interès per aquesta pel·lícula els he d’advertir que aquesta és l’obra més enigmàtica i desconcertant del director estadounidenc, i també que en cap cas gossin invertir els diners si encara no han vist cap altra cinta de l’esmentat artista. Així doncs, es tracta d’un dels pocs films pel qual s’ha d’anar amb una preparació prèvia, com si d’una prova es tractés. De fet uns minuts abans de que s’apaguessin els llums de la sala, vaig tenir l’estranya sensació de que estava a punt de sotmetre’m al meu examen de final de la llicenciatura de ciències “Lyntxeanes”.

Pels qui els agraden les històries novel·lesques portades a la gran pantalla, els primers 45 minuts seran, però després potser els envairà una sensació de ràbia i enuig, car la història esdevé turbulenta, pateix bifurcacions inexplicables pels mortals, no sé sap si presenciam diferents línies narratives i a més els personatges semblen translocats entre diferents dimensions espaciotemporals.

Si en aquest punt no han desertat del cinema- el dia que hi vaig assistir a la projecció, “només” se’n varen produir dues desercions –, que suporti tot aquest desconcert en el que es troba enfonsat, ja que cap al final tot acaba tenint un cert sentit, o més aviat més d’un parell. Les interpretacions que hom en pot fer de la pel·lícula són múltiples, al contrari que al cinema convencional on cada individu tan sols en pot fer una.

En el cinema de David Lynch té molta més importància la forta impressió, petjada i empremta que deixa sobre l’espectador que no pas la pretensió de passar a l’eternitat. Això ho aconsegueix amb jocs de textures visuals, canvis de ritme, però sobretot amb els territoris on els seus personatges exploren: habitacions claustrofòbiques, carrers foscos i decadents, espais solitaris i l’ubiquitat de la buidor.

De fet aquesta pel·lícula m’ha marcat profundament. Quan vaig sortir del cinema tenia la sensacio´de que caminava per carrers “Lyntxians”, fins i tot - i ara per ara- ha estat l’única pel·lícula sobre la qual he tingut un somni la nit posterior al seu visionatge. Inclús el matí següent no vaig poder deixar de pensar sobre la seva banda sonora i per tot em trobava persones i indrets que podien estar perfectament en un film d’en Lynch.

Així que si voleu una història inolvidablement colpidora, us aconsello que invertiu tres hores del vostre temps en investigar en el profund univers de vosaltres mateixos i de ningú en concret.

 

P.D.: No he explicat de que va la pel·lícula perquè tracta molts aspectes de la foscor humana. Si l’anau a veure, descobrireu la història que ha utilitzat el director dels EUA, per a colpir-nos una vegada més.

Recuperació article BLOC i SNP

ferranmercant | 14 Febrer, 2007 12:24 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Atès qualque misteri informàtic us faig saber que l'article del BLOC i l'SNP va desaparèixer del meu blog. Aquí el teniu de nou.

Per altra banda us informo que properament hi posaré articles nous sobre en Barack Obama, The Bulletin i l'informe de l'IPCC.

Salut i bona lectura (relectura en aquest cas)  

  

El Bloc i l'Scottish National Party

ferranmercant | 16 Gener, 2007 10:19

Durant el mes de maig es celebraran eleccions autonòmiques a les Illes Balears i també a Escòcia. De fet el Partit Nacional Escocès (Scottish National Party) ha començat la precampanya amb un discurs molt interessant, que pot ésser rellevant pel Bloc Nacional i de Progrés que s'està construint des de fa uns mesos.

Alex Salmond, el líder de l'SNP, relaciona directament l'independència d'Escòcia amb el reestabliment de la Pau - que segons ell li és negada perquè des de Londres s'implica al seu país en guerres injustes, com la d'Irac -, el foment de la justícia social i la prosperitat per tots els escocesos i escoseces. En podeu consultar alguns videos a la web de l'Scottish National Party i a Vilaweb TV.

Mitjançant aquest llenguatge és com es pot arribar al ciutadà mitjà, ja que aquesta és la realitat: si les Illes Balears fossin independents, una condició irrenunciable - a part de les esmentades per en Salmond, que també són aplicables al nostre cas -, hauria d'ésser la transparència democràtica i la lluita per la higiène a la política, mitjançant l'ètica més bàsica ( no robar els doblers dels ciutadans, ni enriquir-se a costa de les institucions públiques). Amb aquesta premissa, també s'hi pot afegir la de la sostenibilitat en l'ordenació territorial, ja que és evident que la depredació del recursos naturals - sòl, aigua,etc -, són la principal senyal d'alarma de les pràtiques corruptores i corruptives.

Per tant crec que els representants del Bloc han de prendre nota d'aquesta campanya i lluitar per la llibertat, la democràcia i el benestar dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears. No tenc cap dubte que la futura independència - certament llunyana - només pot anar en benefici de totes les persones que viuen al nostre país. Si fan una bona campanya en els propers mesos i anys, els resultats no podran ésser negatius.

 (Segueix)
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb