Ferran Mercant

Blog en el que escric sobre els meus interessos: poltítica, ciència, medi ambient, cinema, llibres, bolets, rugbi,etc

Si voleu contactar amb mi, enviau-me un correu al meu compte de Gmail

A favor de la política

ferranmercant | 15 Novembre, 2010 18:33 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

D'uns anys ençà una corrent política molt perillosa està impregnant tot el discurs social sobre els afers públics. Aquesta està conformada per elements de demagògia, populisme i fins i tot frivolitat de la més enutjosa, per a ésser tou. L'atac a la política democràtica com a forma de resoldre els conflictes del present és la primera passa del camí cap a un conflicte molt més gran. Ara bé, aquest afebliment també està causat pels que la practiquen d'una manera professional i sense gaire entusiasme ideològic i passional.

 

En aquest corrent es sumen altres variables que fan témer el pitjor. Aquestes són l'odi o el rebuig contra les minories ètniques o lingüístiques. Tot teixint un discurs que raja la hilaritat, i des de l'arrogància, s'està malmetent la convivència social i entre diferents cultures.

 

D'aquest discurs hi participen des de neo-conservadors fins a els anomenats anti-nacionalistes (sic) més de collita pròpia que no pas un fenòmen estès per tot arreu. Els primers es serveixen del domini mediàtic i financer. Els segons d'un victimisme que provoca un somriure i alhora una alerta.

 

Algú ha d'ocupar el discurs o discursos predominants. I l'ascens dels abans esmentats està provocat per raons històriques i també per un cert abandonament del projecte il·lustrat, perquè alguns se'n facin apoderats únics i vertaders. Els que són més compromesos, o fins i tot sols els que estan ben informats, no poden romandre de mans plegades davant aquesta situació, ja que les pèrdues de llibertats civils i drets públics en el futur poden ésser majors.

 

Crec que la recuperació dels valors ha d'ésser primordial: el respecte, la dignitat cap a hom i cap als altres, la reivindicació de la tríada revolucionaria francesa, la pau com a camí per la prosperitat i l'enteniment entre diferents, etc...

 

Cal infondre esperança republicana, entesa aquesta com una acció apassionada en un futur millor, tot treballant de peus a terra en el present. I tot això fer-ho sense proposar grans arcàdies ni paradisos perduts, ja que al segle XX ja es va patir massa a causa dels grans relats. I també cal fer-ho sense anar en contra de ningú en particular sinó en contra d'alguns elements del sistema que grinyolen. Per què les coses es poden canviar; cal viure sense por; i perquè els ciutadans ens hem de moure diàriament per sostenir la democràcia que tant ha costat aconseguir i que aquells que són àvids de poder sols la volen per gaudir de la seva llibertat. 

La fi d'Obama?

ferranmercant | 20 Gener, 2010 08:05 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

 

 

 

Obama: cansat de tot ?

 

 

Et vaig conèixer el gener de 2007 i em vas il·lusionar una mica. Però sols una mica ¡¡
Ara ja he comprovat que no havia de somniar massa.
Compleixes un any a la Casablanca i ja has perdut la majoria al Senat. Per tant la reforma sanitària penja d'un fil. Els ultradretans del teu país t'estan guanyant la partida ?
A Copenhagen em decepcionares molt .
Bé, la teva popularitat als EUA no pot ésser més baixa. O sí?
Sort i força, que la necessites ¡¡

 

 

Happy Birthday Mr. Mandela ¡

ferranmercant | 18 Juliol, 2008 19:16 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Avui en Nelson Mandela fa 90 anys. Per mi és un dels principals referents polítics. La seva lluita incansable per la llibertat, el va dur a estar empresonat durant 36 anys a Robben Island.

 


 

Durant aquest segle hem de lluitar per superar l'apartheid global en el que vivim, ja que tan sols 1500 milions de persones al món ( el 25 %), gaudeix d'un nivell de vida desenvolupat.

 Així mateix cal que els objectius del Mil·leni, insuficients en els termes actuals, siguin assolits. Però amb la manca de voluntat política dels líders mundials, l'única esperança residex en la societat civil global.

També cal que les 30 dictadures que encara existeixen al nostre planeta, arribin a la seva fi. Sobretot, vull assenyalar el perill que suposen la Rússia i la Xina, per les seves aliances amb tirans com en Mugabe o Omar Hassan al-Bashir - president del Sudan-, per posar tan sols dos exemples de llur connivència i cooperació. De totes maneres la Unió Europea i els EUA també són culpables per permetre els sistemes totalitaris d'Aràbia Saudí i de tot el nord d'Àfrica, entre d'altres.

Per en Nelson Mandela i per tota la humanitat hem de continuar lluitant tot fent nostres les paraules de Madiba al seu judici del 1964:

"Durant tota la meva  vida m'he dedicat a aquesta lluita pel poble africà. He bregat contra la dominació blanca, i he lluitat contra la dominació negra. He cercat l'ideal d'una societat liure i democràtica, en la que totes les persones visquin juntes en harmonia i igualtat d'oportunitats. És un ideal que esper poder viure per veure'l assolit. Però si és necessari, és un ideal pel que estic preparat per morir."

 

  Nelson Mandela donant la Copa del Món del 1995 de Rugbi al capità de      

 

         Sudàfrica. Un moment que va tenir una significació més política que esportiva.            

 

 

Obama nominat

ferranmercant | 04 Juny, 2008 10:00 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

 

Obama abans de fer un discurs a Dakota del Sud

 

 

Suposo que abans de posar negre sobre blanc - ironia literària i sobre el futur president dels EUA? - el meu suport a Barack Hussein Obama, hauria d'aplicar la virtud de l'escepticisme al meu anàlisi de la persona i el personatge. Però des del gener de 2007  segueixo la campanya del demòcrata americà i tot el procés que l'ha conduit fins a la seva nominació d'ahir, ha estat realment il·lusionant. Amb el suport de molts grups de base, grassroots com en diuen els ianquis, ha aconseguit un gran ressò mediàtic i el recolzament de la major part del vot popular i de la majoria d'estats on hi hagut primàries i/o caucus.

Tot i això si guanya les properes presidencials no em faré grans il·lusions sobre els canvis que durà a terme, malgrat el rebuig que ha demostrat de l'excessiu poder dels lobies i les grans transnacionals, ja que l'herència rebuda és prou dolenta com per a ésser cautes. Però crec que pot realitzar canvis necessaris en el sistema de recaptació d'impostos, a la sanitat pública - tot fent-la universal - , en la retirada de tropes de l'Irak, a la crisi ambiental que vivim i sobretot en el sistema de valors dels EUA. Si aconseguís això en els propers quatre anys, ja pagaria la pena que hagués estat elegit. Crec que és important que la seva campanya es basi en propostes concretes com ja va dir fa unes setmanes, perquè és el flanc per on pot demostrar la seva alçada política i moral envers un envellit John McCain. 

 

Obama a Dakota del Sud, uns moments després de la confirmació de la seva nominació com a candidat demòcrata a les eleccions presidencials dels EUA de 2008.

Megalomania bibliogràfica del 2008

ferranmercant | 09 Febrer, 2008 19:10 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

A començaments d'aquest any em vaig proposar llegir unes grans obres que tinc a la meva biblioteca. No sé si quan acabi l'any hauré aconseguit empassolar-me totes les 4062 que estan contingudes en els quatre magnes volums. Cal dir que tots quatre coincideixen en l'ambientació: la guerra. Hi ha dos autors russos, un català i un francès afincat a Barcelona.

L'ordre que segueixo de lectura és el següent:

  • Ara mateix estic estic llegint "Vida y Destino" de Vassili Grossman. Vaig per la pàgina 300. I la veritat és que pel poc temps que he pogut dedicar fins ara, la lectura és bastant amena - molt més del que m'esperava - i tenc la sensació de que quan l'acabi me quedaré amb les ganes de llegir més obres d'aquest autor repressaliat pel règim soviètic. Ha estat tota una sort que ens arribés aquest texte a les nostres mans.
  • Després vendrà Les benignes de Jonathan Litell. Cal dir que ha estat qualificada com l'esdeveniment del segle XXI en termes literaris. Tan amunt l'han posat els crítics que esper que no me decepcioni.
  • A continuació m'endisaré en la Guerra Civil de la mà de Joan Sales amb "Incerta Glòria". Fa uns 8 mesos vaig començar a llegir-la, però es varen creuar altres lectures que van fer impossible que continués. Les primeres 200 pàgines em van deixar un bon gust de boca. En Sales tenia un estil molt depurat i diàfan que fa que hom s'endinsi en el món de la Guerra Civil sense complicacions.
  • Acabaré l'any amb "Guerra i Pau" de Tolstoi. Per desgràcia fa uns mesos al bloc Món de Llibres posa que l'edició en català, la que jo tenc, és una traducció del francès. Això em recorda que hi ha moltes grans obres de la literatura universal que han estat traduïdes o que la seva traducció és antiga. Com a exemple el Faust de Goethe de la qual tan sols hi ha una traducció dels anys 30, l'esmentada "Vida y Destino" encara no ha estat traduïda al català. Quines altres obres creieu que haurien d'ésser traduïdes? Animeu-vos a comentar el tema.
 Pel que fa a la paraula megalomania del títol és fàcil d'entendre perquè l'he posat quan es sap que els quatre llibres esmentats ocupen 20 cm de la meva biblioteca. Quan els acabi de llegir us posaré uns comentaris per aquí. Fins dissabte que ve. 
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb