Ferran Mercant

Blog en el que escric sobre els meus interessos: poltítica, ciència, medi ambient, cinema, llibres, bolets, rugbi,etc

Si voleu contactar amb mi, enviau-me un correu al meu compte de Gmail

Manifest contra la solitud

ferranmercant | 23 Juny, 2006 16:49 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

TítolAtrapa la vida
AutoraNadine Gordimer
EdicióMarç 2006
EditorialEdicions 62
Pàgines205
ProsFàcil i absorvent lectura, cobertes atractives en l'edició catalana, passatges brillants
ContresMala traducció (sintaxi molt embullada) que obliga a rellegir, no és la millor de na Nadine
Preu17.50 €

portada del llibre En Paul Bannerman és un activista ambiental a qui li diagnostiquen un càncer de tiroides. Durant el tractament li subministren iode que el converteix en una persona radiactiva. Per tal d’evitar contaminar al seu fill i a la seva dona, es refugia a casa dels seus pares on viurà una convivència a distància.

Aquesta nova vida farà reaparèixer l’amistat entre en Paul i sa mare, també servirà per a restablir els llaços de companyonia entre els seus amics, alhora que companys de feina, i farà nèixer lligams de coneixença entre aquests darrers i els diferents companys de feina de la Benni, la seva dona. Entre tant resorgiran velles històries ja oblidades, que aquí no podem explicitar més ja que espanyariem la lectura, que obligaran als protagonistes a repensar-se la seva vida.

Des del meu punt de vista la fortalesa d’aquesta novel·la rau en aquest darrer punt comentat, ja que als protagonistes els hi va millor la vida si aprenen a conviure amb el seu entorn – missatge reforçat per l’apologia al medi ambient, actitud gens disimulada per l’autora, personificada per en Paul – i si deixen de recloure’s estrictament en el seu món professional i en les coves del seu interior.

Aquesta darrera obra de la Premi Nobel de Literatura també té una sèrie de passatges que s’assemblen més al registre assagístic com per exemple:"[...], un exemple que potser pot comportar que el govern revisi i desestimi definitivament el projecte de reactor pebble-bed, per raons d’estat basades en adoptar una ètica elevada, i que fins i tot ratifiqui aquesta actitud, ja que Sudàfrica és firmant del tractat de no proliferació nuclear.[...]"(pàgina 114 de l’edició catalana del març de 2006). Així mateix tots aquells lectors que s’endinsin en aquesta interessant novel·la podran trobar frases d’un tarannà marcadament partidari: "Però que passa amb les dunes, el titani, l’òxid de titani per al maquillatge de les dones guapes, germans ¡"(pàg. 205 de l’esmentada edició).

Malgrat que l’estil de la traducció no sigui del tot acurat, la lectura és fa senzilla i de ben segur que farà passar unes estones agradables al lectors.

Artur Mas: "La veritat pot esperar"

ferranmercant | 22 Juny, 2006 11:27 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

El futur candidat a la presidència a la Generalitat per la federació Convergència i Unió, Artur Mas, ha declarat al programa de satíra política "Minoria Absoluta" de RAC1 que "[...], ja arribarà el moment en el que contarem la veritat sobre la negociació de l'estatut, ara tenim coses més importants damunt la taula,[...]". Aquesta afirmació l'ha realitzada com a conseqüència d'una pregunta, que li ha fet en Toni Soler, sobre el recent llibre del Josep Sánchez Llibre titulat "Les veritats de l'estatut".

Així doncs haurem d'esperar a que "l'Arturu" obri la veda sobre la veritat de les negociacions, però ara per ara surgeixin com si d'una erupció volcànica es tractés una sèrie de preguntes: Contarà en Mas en que va consistir el sopar que va tenir, gaudir i fruir, amb notables empresaris espanyols i catalans uns dies abans de reunir-se amb en Zapatero? ; Reconeixerà o desmentirà en Mas que va pactar amb el president espanyol una sèrie de clàusules secretes sobre la governabilitat de Catalunya?; Explicarà quin va ésser el vertader paper jugat per l'exèrcit espanyol i per la Corona en aquest afer?, ... etc

El primer aforisme del Bloc

ferranmercant | 20 Juny, 2006 20:21 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Per a encetar la secció d'aforismes vos ofereixo un pensament fet paraula ben il·lustratiu del que suposà el colonialisme:

"When the Missionaries arrived, the Africans had the Land and the Missionaries had the Bible. They taught how to pray with our eyes closed. When we opened them, they had the land and we had the Bible".

" Quan els Missioners arribaren, els Africans tenien la Terra i els Missioners la Bíblia. Ells ens ensenyaren a resar amb els ulls clucs. Quan els obrirem, ells tenien la Terra i nosaltres la Bíblia."

Jomo Kenyatta - Primer president de la Kenya independent (1964-1978)

Més informació de Jomo Kenyatta a la Wikipedia

Homenatge a Catalunya

ferranmercant | 20 Juny, 2006 13:56 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Ara fa 68 anys que en George Orwell va publicar el seu homenatge a Catalunya. En aquests dies que s’està debatent sobre la reforma de l’Estatut del Principat cal afirmar amb contundència una sèrie d’asseveracions que també serveixin com a nou homenatge al nostre país. En aquest punt he d’aclarir que encara que jo sigui mallorquí em sento també en l’obligació de defensar la Catalunya estricta onsevulla i quansevulla, perquè sento aquesta part de la meva nació com a meva, ja que quan se l’ataca normalment s’ataca a la seva llengua que també és la meva.

Per començar s’ha de dir que actualment el Partit Popular i tota la "Brunete" mediàtica - ABC, La Razón, la COPE, El Mundo, El País, de tant en tant, i una innumerable quantitat de pàgines webs afins a l’ideologia neoimperialista, encara que soni fort els comportaments de molts periodistes i polítics es poden descriure com a imperialistes ja que insuflen un gran complexe de superioritat respecte les nacions sense estat que es troben a dins l'Estat espanyol - estan intentant fent passar a les víctimes, que encara que no m’agradi aquesta paraula és l’única que se m’acudeix com a símil aplicable en aquest cas, per botxins. Com a exemple clar d’això està el fet del debat entorn a la suposada imposició (sic) del català a al Principat. Hi ha una pregunta a la qual tots els que denuncien aquest fet que jo crec que ningú els han demanat i que per ells tendria una difícil resposta: no s’imposa el castellà a Madrid, no s’imposa l’italià a Roma ? Així doncs a on s’ha d’imposar el català? A Kuala Lumpur? A Beijing? A Islamabad? Perquè cal que sàpiguen tot aquesta gent - inclosos els Boadelles, Carreras, Espades, ... als quals hi dedicaré uns quants articles per desmuntar les seves teories i per destapar les seves debilitats i punts flacs que curiosament ningú es dedica a fer-ho actualment a la societat catalana - que el català només es parla als Països Catalans o Arc Mediterrani, o comsevulla anomenar.

El que és encara més greu és el revisionisme històric que actualment realitzen persones com César Vidal o Pío Moa. A les teories d’aquests senyors hi dedicaré uns quants articles encara que estic esperant a que els seus llibres estiguin disponibles a Internet o a biblioteques, ja que no hi pens invertir ni un cèntim d’euro en aquests autors neofranquistes. Deia que aquests escriptors estan fent una tasca de revisar l’historia, i en concret de l’historia espanyola - entenent espanyola com l’àmbit que per ells és Espanya - més recent. Sobretot de la Guerra Civil en la que intenten justificar un cop d’estat militar, com a una resposta inevitable al govern legítimament elegit. Amb aquesta ideologia potser no es donen compte que es situen al mateix costat que els assassins i els torturadors, que en alguns llibres seus precisament denuncien, però només els comesos per militants d’esquerra.

Aquesta allau d’intel•lectuals, periodistes, professors d’universitat, etc ... que defensen una idea d’Espanya ancorada en el present i sense solució de continuïtat em fan sentir petit, minoritzat, trist i absolutament destinat a la desaparició, per sort no físicament sinó de la meva identitat encara compartida per milions de persones en aquest racó de món de la mediterrània occidental. Ja sé que aquesta és una sensació molt personal, però cal que sàpiguen tots els esmentats anteriorment que la seva manca d’escrúpols ideològics porta a aquestes situacions i que han tingut sort de que jo sigui un demòcrata i un pacifista convençut, perquè la meva paciència política està començant a acabar-se. Afortunadament aquest bloc em serveix per sentir-me més encoratjat per continuar treballant pel meu país i per la llibertat no només de la meva nació sinó de totes les persones i col•lectius del món.

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb