Blog d'en Ferran Mercant

Avui en Nelson Mandela fa 90 anys. Per mi és un dels principals referents polítics. La seva lluita incansable per la llibertat, el va dur a estar empresonat durant 36 anys a Robben Island.

 

 

Durant aquest segle hem de lluitar per superar l'apartheid global en el que vivim, ja que tan sols 1500 milions de persones al món ( el 25 %), gaudeix d'un nivell de vida desenvolupat.

 Així mateix cal que els objectius del Mil·leni, insuficients en els termes actuals, siguin assolits. Però amb la manca de voluntat política dels líders mundials, l'única esperança residex en la societat civil global.

També cal que les 30 dictadures que encara existeixen al nostre planeta, arribin a la seva fi. Sobretot, vull assenyalar el perill que suposen la Rússia i la Xina, per les seves aliances amb tirans com en Mugabe o Omar Hassan al-Bashir - president del Sudan-, per posar tan sols dos exemples de llur connivència i cooperació. De totes maneres la Unió Europea i els EUA també són culpables per permetre els sistemes totalitaris d'Aràbia Saudí i de tot el nord d'Àfrica, entre d'altres.

Per en Nelson Mandela i per tota la humanitat hem de continuar lluitant tot fent nostres les paraules de Madiba al seu judici del 1964:

"Durant tota la meva  vida m'he dedicat a aquesta lluita pel poble africà. He bregat contra la dominació blanca, i he lluitat contra la dominació negra. He cercat l'ideal d'una societat liure i democràtica, en la que totes les persones visquin juntes en harmonia i igualtat d'oportunitats. És un ideal que esper poder viure per veure'l assolit. Però si és necessari, és un ideal pel que estic preparat per morir."

 

 

 

 

 

 

 

Suposo que abans de posar negre sobre blanc - ironia literària i sobre el futur president dels EUA? - el meu suport a Barack Hussein Obama, hauria d'aplicar la virtud de l'escepticisme al meu anàlisi de la persona i el personatge. Però des del gener de 2007  segueixo la campanya del demòcrata americà i tot el procés que l'ha conduit fins a la seva nominació d'ahir, ha estat realment il·lusionant. Amb el suport de molts grups de base, grassroots com en diuen els ianquis, ha aconseguit un gran ressò mediàtic i el recolzament de la major part del vot popular i de la majoria d'estats on hi hagut primàries i/o caucus.

Tot i això si guanya les properes presidencials no em faré grans il·lusions sobre els canvis que durà a terme, malgrat el rebuig que ha demostrat de l'excessiu poder dels lobies i les grans transnacionals, ja que l'herència rebuda és prou dolenta com per a ésser cautes. Però crec que pot realitzar canvis necessaris en el sistema de recaptació d'impostos, a la sanitat pública - tot fent-la universal - , en la retirada de tropes de l'Irak, a la crisi ambiental que vivim i sobretot en el sistema de valors dels EUA. Si aconseguís això en els propers quatre anys, ja pagaria la pena que hagués estat elegit. Crec que és important que la seva campanya es basi en propostes concretes com ja va dir fa unes setmanes, perquè és el flanc per on pot demostrar la seva alçada política i moral envers un envellit John McCain. 

 

 Aquest blog serà renovat durant els propers mesos i l'1 de setembre d'aquest any tindrà un nou aspecte.

    Fins aleshores, rebeu una cordial salutació de part de

    Ferran Mercant 

 

A començaments d'aquest any em vaig proposar llegir unes grans obres que tinc a la meva biblioteca. No sé si quan acabi l'any hauré aconseguit empassolar-me totes les 4062 que estan contingudes en els quatre magnes volums. Cal dir que tots quatre coincideixen en l'ambientació: la guerra. Hi ha dos autors russos, un català i un francès afincat a Barcelona.

L'ordre que segueixo de lectura és el següent:

• Ara mateix estic estic llegint "Vida y Destino" de Vassili Grossman. Vaig per la pàgina 300. I la veritat és que pel poc temps que he pogut dedicar fins ara, la lectura és bastant amena - molt més del que m'esperava - i tenc la sensació de que quan l'acabi me quedaré amb les ganes de llegir més obres d'aquest autor repressaliat pel règim soviètic. Ha estat tota una sort que ens arribés aquest texte a les nostres mans.
• Després vendrà Les benignes de Jonathan Litell. Cal dir que ha estat qualificada com l'esdeveniment del segle XXI en termes literaris. Tan amunt l'han posat els crítics que esper que no me decepcioni.
• A continuació m'endisaré en la Guerra Civil de la mà de Joan Sales amb "Incerta Glòria". Fa uns 8 mesos vaig començar a llegir-la, però es varen creuar altres lectures que van fer impossible que continués. Les primeres 200 pàgines em van deixar un bon gust de boca. En Sales tenia un estil molt depurat i diàfan que fa que hom s'endinsi en el món de la Guerra Civil sense complicacions.
  
• Acabaré l'any amb "Guerra i Pau" de Tolstoi. Per desgràcia fa uns mesos al bloc Món de Llibres posa que l'edició en català, la que jo tenc, és una traducció del francès. Això em recorda que hi ha moltes grans obres de la literatura universal que han estat traduïdes o que la seva traducció és antiga. Com a exemple el Faust de Goethe de la qual tan sols hi ha una traducció dels anys 30, l'esmentada "Vida y Destino" encara no ha estat traduïda al català. Quines altres obres creieu que haurien d'ésser traduïdes? Animeu-vos a comentar el tema.

 Pel que fa a la paraula megalomania del títol és fàcil d'entendre perquè l'he posat quan es sap que els quatre llibres esmentats ocupen 20 cm de la meva biblioteca. Quan els acabi de llegir us posaré uns comentaris per aquí. Fins dissabte que ve. 

Aquí va una lletra molt adient per tots aquells que fa un mes i mig ens dediquem a la vida eremítica de l'estudi.

 

No fun, my babe no fun
No fun, my babe no fun
No fun to hang around
Feeling that same old way
No fun to hang around
Freaked out for another day
No fun, my babe no fun
No fun, my babe no fun
No fun to be alone
Walking by my self
No fun to be alone
In love with nobody else
Well, maybe go out, maybe stay home
Maybe call Mom on the telephone
Well, come on, well, come on
Well, come on, well, come on
Well, come on, well, come on
Well, come on, well, come on
No fun to be alone
No fun to be alone
Hang on, don´t let me go
No fun to be alone

I aquí una versió dels Sex Pistols 

PD: el proper dissabte haurà un article més sucós en aquest blog. Gràcies per la paciència.

Sóc en Ferran Mercant i Carmona, vaig nèixer l'any 1980 i actualment estudio a la Universitat de Girona. Des de que tenia 16 anys he participat en diferents moviments socials i polítics.En aquest bloc hi podeu trobar una ampla varietat de temes: des de l'esport fins a la política, passant per la literatura i el cinema. Gràcies per la visita, pels comentaris i bona lectura.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Agost 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31

• Happy Birthday Mr. Mandela ¡
• Obama nominat
• Refundació d'aquest Blog
• Megalomania bibliogràfica del 2008
• No Fun (The Stooges)
• La llibertat a Rússia
• Canvi climàtic o escalfament global ?
• Anna Politkòskaia

• Actualitat política [26]
• Avisos [7]
• Aforismes [4]
• Ciència [4]
• Llibres [2]
• Personal i transferible [2]
• Cinema [1]
• Música [0]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom