Blog d'en Ferran Mercant

Crec que des d'Europa no es té en compte el que està succeint a Rússia; el partit Rússia Unida de l'actual cap d'estat, que està format majoritariament per antics integrants de l'FSB ( órgan successor de la KGB soviètica), està conduint a l'estat de majoria eslava cap al totalitarisme.

 

 Només cal veure com amb l'excusa de la lluita contra el terrorisme i per garantir l'ordre social i el compliment de la llei, es detenen a nombrosos participants en marxes del govern actual.  També és significatiuc l'augment dels requisits per sol·licitar el registre d'un partit polític, així les formacions més petites no tenen cap possibilitat de concórrer a les eleccions. Un altra exemple, last but not least, és la llista de vehicles amb prioritat: de fet la majoria estan assignats a organismes responsables de la seguretat, amb un gran desequilibri respecte les altres institucions de l'estat, com assenyala Pilar Bonet al seu article del diumenge 25 de novembre al diari "El País".

 

 El principal impediment  per al trencament de relacions entre Rússia i la Unió Europea, és el subministrament de Gas i de Petroli de la primera a la segona. Deia Anna Polikòvskaia que si els estats europeus volen de veritat que Rússia tingui democràcia, i no sols fent les típiques declaracions de condemna quan es produeix un atac a les llibertats i els drets dels russos, han de tancar l'aixeta del consum de petroli i gas.

 

 A mitjà termini això sembla molt improbable que succeeixi; de fet el Sr. Mandelson 

 -Comissari europeu de comerç -va dir , el 20 d'abril d'enguany, que la Unió Europea necessita la garantia de que Rússia no tallarà el subministrament de gas i petroli, ja que això suposaria el col·lapse energètic d'Europa. Però, atès que Rússia, segons l'Oficina d'Informació d'Energia dels EUA, va superar la màxima producció de petroli l'any 1987, és possible que cap a mitjans d'aquest segle Europa deixi de dependre de Rússia en qüestions energètiques. La pregunta és: pot esperar tant la patida població russa per què a la fi arribi la democràcia al seu país?