Si voleu contactar amb mi, enviau-me un correu al meu compte de Gmail
ferranmercant | 21 Novembre, 2006 09:42
ferranmercant | 20 Novembre, 2006 18:58
Si voleu podeu aconseguir l'informe sencer - en castèllà - clicant aquí. I el projecte de llei clicant aquí
A més de tot el que s'argumenta a l'esmentat informe, crec que cal dir que el PSOE va demostrar el seu acolloniment amb aquest tema - fet que a qualsevol demòcrata li hauria de fer sentir vertadera vergonya - tot presentant el Projecte de Llei en el darrer Consell de Ministres abans de l'estiu ( el 27 de juliol si no recordo malament), perquè així tenien tota la canícula, com posant terra per enmig en un tema molt espinós de l'actual legislatura. Aquest projecte de llei és una autèntic insult a tots els demòcrates ja que no contempla anul·lar tots els judicis sumaríssims, amb els quals foren afusellats, entre d'altres: Emili Darder, Manuel Carrasco i Formiguera, Lluís Companys, Federico Garcia Lorca (aquest últim me sembla que ni tan sols amb un judici). Tots aquests judicis no reunien un mínim de garantíes jurídiques i per tant haurien d'ésser anul·lats. Així mateix la condemna estava basada en l'acusació d'"auxilio a la rebelión", el qual és realment grotesc i insultant, perquè els que realment es varen rebel·lar contra un govern democràtic, acusaven als seus adversaris del seu crim.
Per altra banda la llei tampoc contempla obrir un judici a tots aquells que varen col·laborar en els crims contra la humanitat que tots coneixem. Això és realment decebedor, ja que trenta anys després de la mort del dictador el socialisme espanyol és incapaç de fer allò que s'està duent a terme a Xile, Argentina,etc O fins i tot incapaços de fer allò que es va fer a Sudàfrica, que va consistir en que els botxins quedarien lliures de presó si confesaven el que havíem fet i si demanaven perdó als familiars. Aquest projecte de llei és un atac a la dignitat de les víctimes del franquisme i un insult a la intel·ligència.
ferranmercant | 20 Novembre, 2006 18:20
Realment he allotjat molts dubtes abans d'escriure un article sobre el Partit de la Ciutadania, però no puc resistir la temptació de realitzar un petit comentari.
Ha estat paradoxal que el principal adversari que ha cobejat durant la campanya electoral aquest partit hagi provingut del Partit Popular, quan hauria d'ésser el principal aliat que tingués al Parlament, ja que són bastant propers ideologicament.
També és paradoxal que els Ciutadans reclamin que el debat identitari surti de l'arena política i que l'únic programa real que tenen ells tracta sobre temes identitaris continuament. Així mateix les seves propostes, almenys les que ha explicat Albert Ribera són unicament en contra de coses que s'han fet anteriorment i no proposa cap mesura a favor de res. Crec que per aplicar un programa electoral cal tenir més mesures a favor de propostes concretes - i no només grans principis ideològics com és el cas (llibertat, igualtat lingüística,etc) - ja que als Parlaments les principals iniciatives que després tenen plasmació a la realitat social són aquelles que contenen proposicions factibles i concretes.
Tanmateix, encara que diguin que volen tractar els temes que realment importen a l'electorat, el seu programa conté grans llagunes en temes importants: habitatge - no consideren que torni a ésser considerat un bé bàsic - , ordenació del territori - uns dels principals problemes actuals, que generen per exemple la rampant corrupció - no hi apareix res al seu programa electoral.
Així mateix el fet de que assenyalessin després de les eleccions que l'abstenció electoral fos culpa de la classe política clàssica, és contradictori perquè en aquestes eleccions ells també s'han presentat i per tant també és responsabilitat seva la baixa participació a l'última contesa electoral a Catalunya.
Caldrà veure quin és el resultat de la seva activitat parlamentària durant els propers quatre anys, però els auguris no poden ésser gaire alentadors per aquesta formació política.
ferranmercant | 05 Novembre, 2006 11:12
L'exdictador de l'Irac, Sadam Husein, acaba d'ésser condemnat a morir penjat a la forca. Sempre romandrà el debat de si cal matar els exdictadors o cal que es podreixin a les presons per la resta de la seva vida. Aquesta segona opció seria més viable si els Estats Units haguessin deixat, en aquest cas i en d'altres, que el Tribunal Penal Internacional hagués jutjat al sàtrapa iraquià. D'aquesta manera no viuria en un palauet, com va succeir amb Pablo Escobar - narcotraficant colombià -, ni estaria prop dels seus antics col·laboradors i tampoc podria subornar als polícies i guàrdies que el vigilessin.
Per altra banda no crec que aquest fet millori la situació política en aquell país de l'Orient Mitjà. Ans al contrari la violència pot augmentar, tal com demostra el fet de que el govern ha decretat el toc de queda a tot el país. Fins i tot han hagut de tancar l'aeroport de Bagdad, per por a l'increment dels atacs dels insurgents-terroristes. I aquest estat de preguerra civil sembla que es perllongarà durant anys i possiblement acabi en una confrontació oberta entre els diferents pobles que "comalviuen" en aquesta contrada.
Sóc en Ferran Mercant i Carmona, vaig nèixer l'any 1980 i actualment estudio a la Universitat de Girona. Des de que tenia 16 anys he participat en diferents moviments socials i polítics.En aquest bloc hi podeu trobar una ampla varietat de temes: des de l'esport fins a la política, passant per la literatura i el cinema. Gràcies per la visita, pels comentaris i bona lectura.
| « | Novembre 2006 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | |||