Blog d'en Ferran Mercant

La ressaca

ferranmercant | 20 Desembre, 2010 23:27 | Compartir:

Escriure un article setmanal disciplinadament, a vegades és complicat de complir-ho. Sobretot si una malaltia sobrevinguda t'impedeix dedicar-hi uns minutets. Però no us espanteu, els que em voleu el bé - que suposo que sou la majoria dels que visitau el meu blog - sols una ressaca m'ha impedit fer un escrit de qualitat aquesta setmana.

Aquest passat dissabte vaig anar al concert de "The Grated" i "Alakran", dos grups de rock alternatiu de Barcelona. Gràcies als seus ritmes, em vaig animar més del compte, i em vaig beure tres cerveses. Que per mi, afortunadament, és quantitat suficient per anar ebri i que ahir aparegués la maleïda ressaca. Barreja de cefalea, malestar general, figa de cames,.. tots ells efectes que m'han impedit fer un article més rigorós sobre els efectes de l'etanol en el cos.

A més, es suma a aquests efectes, la ressaca de tot un any que en 11 dies deixarem enrera, amb els seus èxits i fracassos. Per tant, i atesa la manca d'idees per publicar més articles aquest any, aquest serà l'últim article del 2010. L'any que ve, amb el que iniciem una nova dècada - frase que obre la porta al debat matemàtic -, hi haurà més articles i espero que millors.

Que bé, tot pensant en el tema per l'article d'avui, se m'ha oblidat quina malaltia tenia.

Compromís: wikileaks i música

ferranmercant | 13 Desembre, 2010 20:09 | Compartir:

Durant els darrers mesos Internet ha entrat amb força i energia en l'escena política i mediàtica. Les revelacions del portal wikileaks han obert les clavegueres del poder imperial dels Estats Units d'Amèrica. Sobretot pel que fa a les guerres d'Afganistan, Iraq i a les relacions diplomàtiques de la democràcia més antiga del planeta. Crec, sincerament, que això sols és el començament d'un exercici de transparència a nivell mundial sense precedents.

El compromís amb aquest principi democràtic demostrat per en Julian Assange - actualment empresonat - i el seu equip de voluntaris és la novetat més encoratjadora per a la ciutadania que s'ha esdevingut en els darrers decennis.

A un altre nivell, el musical, cal que algú també hi posi el seu granet d'arena per a posar la melodia als nostres dies. De fet, la setmana passada van coincidir a Barcelona i el mateix dia, les actuacions de dues artistes diametralment oposades: Lady Gaga i MIA.

La primera va oferir un espectacle visual - jo goso dir que això era l'únic que aquesta artista podia oferir - per a un Palau Sant Jordi a vesar. En canvi la segona va oferir el seu art sobre l'escenari de Razzmatazz - amb una capacitat d'unes 1000 persones - despullat de tot enfarfec, ja que la música és el que importa quan pagues una entrada d'un concert.

Cal dir que Lady Gaga és detestada per la cantant d'origen Tamil. Així ho va afirmar en unes declaracions a una revista. Jo crec que en les lletres de totes dues s'hi reflecteix dues maneres completament oposades d'entendre la vida. Mentre que en la primera és primordial la frivolitat i el nihilisme líric en la segona és important el compromís polític i social ( palesat en cançons i videoclips com Sunshowers i Born Free ), així com temes completament rutinaris en qualsevol artista: amor, vivències personals,etc...

Crec que en el futur hem de passar d'un món menys Ra Ra Gaga o Waka Waka, cap a un planeta amb més Wiki i MIA, on la passivitat enfront dels poderosos deixi pas a la rebel·lia per a construir un món més lliure i millor.

L'EXCEPCIÓ CONSTITUCIONAL ESPANYOLA (Segona part)

ferranmercant | 29 Novembre, 2010 19:58 | Compartir:

Des de les tribunes privilegiades del neoespanyolisme que esmentava a la primera part d'aquest article, es repeteix com un mantra que els drets sols són de les persones i no pas dels territoris o de les llengües. Crec que es fa palès la puerilitat i buidor del seu discurs. Els drets són de les persones, evident. Però és que aquestes persones parlen llengües i per tant són subjecte de drets. O és que els mecànics de cotxes, posem per exemple, no poden tenir drets perquè la mecànica no està subjecte a cap dret.

Sí, estimades lectores i estimats lectors, el discurs més pseudo-postmodernista i atractiu ha comprat un pot de vernís a la tenda dels drets i llibertats individuals. Però, alerta, aquestes es deixen d'invocar quan es tracta de defensar als castellanoparlants. Perquè, ai las, aleshores sí que les llengües tenen drets.

L'asimetria lingüística de la Constitució espanyola no deixa lloc a cap dubte. L'ÚNICA llengua que es pot reivindicar, defensar i, sobretot, amb què es pot atacar és el Castellà. Tota la resta, són imposicions indesitjables pròpies de règims nacionalsocialistes. El deliri paranoic està servit.

De fet, des d'aquestes mateixes posicions, es defensen els drets dels castellanoparlants i la llibertat fonamentada en el nihilisme administratiu. Sempre que aquest darrer s'apliqui a les llengües de segona. Aquestes sols poden ésser fomentades.

Així doncs perquè no s'eliminen totes les lleis i normes que obliguen a etiquetar en castellà?. L'atzucac idiomàtic també està servit. Ja posats, eliminem tots els reglaments en què s'estipulen multes i sancions i declarem l'estat anarquista.

Pot haver-hi un punt d'acord i concòrdia en tot aquest afer? Crec que la solució pot venir si les parts en conflicte seguessin en una mateixa taula i intentessin trobar un acord. Primer cal identificar els actors, després les problemàtiques i aleshores obrir un procés de diàleg obert i sense condicions prèvies.

Potser és un bon inici per a evitar l'enfrontament directe que segur ningú vol i del qual encara, afortunadament, sembla que estam lluny d'arribar-hi.

Merci per llegir fins aquí i fins la propera setmana en la que publicaré un article sobre la meva petita experiència iniciàtica com a investigador.

L'excepció constitucional espanyola (I)

ferranmercant | 22 Novembre, 2010 19:45 | Compartir:

Realment he de confessar que no m'agrada parlar del tema de la llengua perquè sempre s'aixequen sensibilitats molt profundes. Però amb el que està succeint i amb el que s'està dient des de determinades tribunes, he de reconèixer que mossegar-me la llengua - la física, en aquest cas - em faria molt de mal.

Així doncs la pregunta amb la que podem partir és la següent: Existeix un nacionalisme espanyol que, entre d'altres objectius, busca una uniformització cultural i lingüística dins l'estat espanyol?

Per respondre a aquesta complexa pregunta podem partir d'un exemple que penso que és bastant clarificador. Aquest nacionalisme espanyol que es diu que no existeix, està plasmat d'una manera diàfana en la constitució en la que s'expressa sense cap manera d'embús ni matís que "La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació

espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols,..." ( al seu article 2). En el seu article tercer esmenta el castellà com a única llengua oficial, deixant a la resta de llengües en un evident segon pla tal com s'ha demostrat en la recent Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. Gràcies a la qual queda evident que, ara per ara i amb aquest text constitucional, hi ha un idioma de primera divisió i tota la resta són de segona i alguns ja ni figuren en cap divisió.

Per comprovar si les meves paraules són exagerades, fora de lloc o malintencionades, sols cal comprovar quin tractament es dóna a aquest tema en altres constitucions de països democràtics. He seleccionat els textos legals de dos països que en els últims lustres han fet avenços ben significatius al respecte: Canadà i la República de Sud-àfrica.

Al país nord-americà es reconeix l'oficialitat de l'anglès i el francès a nivell constitucional i a tot el territori de l'estat. Així mateix les dues llengües s'empren de manera completament normal al Parlament del país de la fulla d'auró. Si teniu l'oportunitat mirau una sessió de les preguntes al primer ministre d'aquest país i podreu comprovar com el president de la cambra dels comuns utilitza indistintament l'anglès i el francès. Us imaginau això mateix al parlament espanyol. La veritat és que em sembla que estem a anys llum d'aquest país.

Per altra banda a Sud-àfrica són oficials 11 llengües a nivell estatal. I la constitució post-apartheid fins i tot reconeix la postergació que han patit les que s'anomenen "llengües indígenes del nostre poble" tot indicant que l'estat ha de prendre mesures pràctiques i positives per elevar el seu estatus i avanç. En canvi a la constitució espanyola sols es diu a l'article 3.3 que "La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és

un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció." Aquesta és la diferència entre un estat que reconeix els errors comesos en el seu passat i un altre que tracta la diversitat com una peça de museu, sobre la qual quan més pols s'hi dipositi, millor. I si al final ningú la pot veure, la tasca taxidèrmica estarà assolida.

Així doncs, quan algú digui que no es pot canviar la constitució perquè no es pot o perquè causaria una divisió, convé respondre que res de tot això. Que el que succeeix és que simplement no hi ha la voluntat política d'adaptar la Constitució espanyola als nous temps i que per tant l'estat espanyol realment faci d'aixopluc de tots els ciutadans, parlin la llengua que parlin.

Després d'aquest brevíssim exercici de constitucionalisme comparat, la setmana que ve publicaré un article sobre la polèmica dels drets aplicats a les llengües.

Fins aleshores, passau una magnífica setmana ¡¡

A favor de la política

ferranmercant | 15 Novembre, 2010 19:33 | Compartir:

D'uns anys ençà una corrent política molt perillosa està impregnant tot el discurs social sobre els afers públics. Aquesta està conformada per elements de demagògia, populisme i fins i tot frivolitat de la més enutjosa, per a ésser tou. L'atac a la política democràtica com a forma de resoldre els conflictes del present és la primera passa del camí cap a un conflicte molt més gran. Ara bé, aquest afebliment també està causat pels que la practiquen d'una manera professional i sense gaire entusiasme ideològic i passional.

En aquest corrent es sumen altres variables que fan témer el pitjor. Aquestes són l'odi o el rebuig contra les minories ètniques o lingüístiques. Tot teixint un discurs que raja la hilaritat, i des de l'arrogància, s'està malmetent la convivència social i entre diferents cultures.

D'aquest discurs hi participen des de neo-conservadors fins a els anomenats anti-nacionalistes (sic) més de collita pròpia que no pas un fenòmen estès per tot arreu. Els primers es serveixen del domini mediàtic i financer. Els segons d'un victimisme que provoca un somriure i alhora una alerta.

Algú ha d'ocupar el discurs o discursos predominants. I l'ascens dels abans esmentats està provocat per raons històriques i també per un cert abandonament del projecte il·lustrat, perquè alguns se'n facin apoderats únics i vertaders. Els que són més compromesos, o fins i tot sols els que estan ben informats, no poden romandre de mans plegades davant aquesta situació, ja que les pèrdues de llibertats civils i drets públics en el futur poden ésser majors.

Crec que la recuperació dels valors ha d'ésser primordial: el respecte, la dignitat cap a hom i cap als altres, la reivindicació de la tríada revolucionaria francesa, la pau com a camí per la prosperitat i l'enteniment entre diferents, etc...

Cal infondre esperança republicana, entesa aquesta com una acció apassionada en un futur millor, tot treballant de peus a terra en el present. I tot això fer-ho sense proposar grans arcàdies ni paradisos perduts, ja que al segle XX ja es va patir massa a causa dels grans relats. I també cal fer-ho sense anar en contra de ningú en particular sinó en contra d'alguns elements del sistema que grinyolen. Per què les coses es poden canviar; cal viure sense por; i perquè els ciutadans ens hem de moure diàriament per sostenir la democràcia que tant ha costat aconseguir i que aquells que són àvids de poder sols la volen per gaudir de la seva llibertat.

Presentació

En aquest bloc hi podeu trobar una ampla varietat de temes: des de l'esport fins a la política, passant per la literatura i el cinema. Gràcies per la visita, pels comentaris i bona lectura.

Menú

Cerca

Calendari

«	Gener 2012					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31