A començaments d'aquest any em vaig proposar llegir unes grans obres que tinc a la meva biblioteca. No sé si quan acabi l'any hauré aconseguit empassolar-me totes les 4062 que estan contingudes en els quatre magnes volums. Cal dir que tots quatre coincideixen en l'ambientació: la guerra. Hi ha dos autors russos, un català i un francès afincat a Barcelona.
L'ordre que segueixo de lectura és el següent:
Ara mateix estic estic llegint "Vida y Destino" de Vassili Grossman. Vaig per la pàgina 300. I la veritat és que pel poc temps que he pogut dedicar fins ara, la lectura és bastant amena - molt més del que m'esperava - i tenc la sensació de que quan l'acabi me quedaré amb les ganes de llegir més obres d'aquest autor repressaliat pel règim soviètic. Ha estat tota una sort que ens arribés aquest texte a les nostres mans.
Després vendrà Les benignes de Jonathan Litell. Cal dir que ha estat qualificada com l'esdeveniment del segle XXI en termes literaris. Tan amunt l'han posat els crítics que esper que no me decepcioni.
A continuació m'endisaré en la Guerra Civil de la mà de Joan Sales amb "Incerta Glòria". Fa uns 8 mesos vaig començar a llegir-la, però es varen creuar altres lectures que van fer impossible que continués. Les primeres 200 pàgines em van deixar un bon gust de boca. En Sales tenia un estil molt depurat i diàfan que fa que hom s'endinsi en el món de la Guerra Civil sense complicacions.
Acabaré l'any amb "Guerra i Pau" de Tolstoi. Per desgràcia fa uns mesos al bloc Món de Llibres posa que l'edició en català, la que jo tenc, és una traducció del francès. Això em recorda que hi ha moltes grans obres de la literatura universal que han estat traduïdes o que la seva traducció és antiga. Com a exemple el Faust de Goethe de la qual tan sols hi ha una traducció dels anys 30, l'esmentada "Vida y Destino" encara no ha estat traduïda al català. Quines altres obres creieu que haurien d'ésser traduïdes? Animeu-vos a comentar el tema.
Pel que fa a la paraula megalomania del títol és fàcil d'entendre perquè l'he posat quan es sap que els quatre llibres esmentats ocupen 20 cm de la meva biblioteca. Quan els acabi de llegir us posaré uns comentaris per aquí. Fins dissabte que ve.
Aquí va una lletra molt adient per tots aquells que fa un mes i mig ens dediquem a la vida eremítica de l'estudi.
No fun, my babe no fun
No fun, my babe no fun
No fun to hang around
Feeling that same old way
No fun to hang around
Freaked out for another day
No fun, my babe no fun
No fun, my babe no fun
No fun to be alone
Walking by my self
No fun to be alone
In love with nobody else
Well, maybe go out, maybe stay home
Maybe call Mom on the telephone
Well, come on, well, come on
Well, come on, well, come on
Well, come on, well, come on
Well, come on, well, come on
No fun to be alone
No fun to be alone
Hang on, don´t let me go
No fun to be alone
I aquí una versió dels Sex Pistols
PD: el proper dissabte haurà un article més sucós en aquest blog. Gràcies per la paciència.
Gary Kaspàrov dins la furgoneta policial després d'haver ésser detingut
El passat dissabte en Gary Kaspàrov va ésser detingut per la polícia russa, després d'una manifestació contra la política autoritària de Vladímir Putin. Avui en dia hi ha oberta una gran lluita per la llibertat al país de Tolstoi, els Urals i Sibèria.
Crec que des d'Europa no es té en compte el que està succeint a Rússia; el partit Rússia Unida de l'actual cap d'estat, que està format majoritariament per antics integrants de l'FSB ( órgan successor de la KGB soviètica), està conduint a l'estat de majoria eslava cap al totalitarisme.
Només cal veure com amb l'excusa de la lluita contra el terrorisme i per garantir l'ordre social i el compliment de la llei, es detenen a nombrosos participants en marxes del govern actual. També és significatiuc l'augment dels requisits per sol·licitar el registre d'un partit polític, així les formacions més petites no tenen cap possibilitat de concórrer a les eleccions. Un altra exemple, last but not least, és la llista de vehicles amb prioritat: de fet la majoria estan assignats a organismes responsables de la seguretat, amb un gran desequilibri respecte les altres institucions de l'estat, com assenyala Pilar Bonet al seu article del diumenge 25 de novembre al diari "El País".
El principal impediment per al trencament de relacions entre Rússia i la Unió Europea, és el subministrament de Gas i de Petroli de la primera a la segona. Deia Anna Polikòvskaia que si els estats europeus volen de veritat que Rússia tingui democràcia, i no sols fent les típiques declaracions de condemna quan es produeix un atac a les llibertats i els drets dels russos, han de tancar l'aixeta del consum de petroli i gas.
A mitjà termini això sembla molt improbable que succeeixi; de fet el Sr. Mandelson
-Comissari europeu de comerç -va dir , el 20 d'abril d'enguany, que la Unió Europea necessita la garantia de que Rússia no tallarà el subministrament de gas i petroli, ja que això suposaria el col·lapse energètic d'Europa. Però, atès que Rússia, segons l'Oficina d'Informació d'Energia dels EUA, va superar la màxima producció de petroli l'any 1987, és possible que cap a mitjans d'aquest segle Europa deixi de dependre de Rússia en qüestions energètiques. La pregunta és: pot esperar tant la patida població russa per què a la fi arribi la democràcia al seu país?
Després de que algún il·luminat vagi fent declaracions contra un dels principals problemes que té la humanitat damunt la taula o de que el recent Nobel de la Pau deixi el discurs ambientalista en una situació ben difícil, cal fer un petit aclariment.
La transformació que està experimentant el nostre planeta, segons l'últim informe de l'IPCC, en un 95% de probabilitat està provocat per l'acció humana. Però en què consisteix aquesta transformació?
Doncs, segons el parer de les previsions més contrastades, de l'escalfament global induït per l'augment de la concentració a l'atmosfera dels Gasos d'efecte hivernacle. Perquè cal fer palès que el canvi és una de les poques constants en l'univers i que el clima sempre n'ha experimentat; però actualment el problema que ens atany a tota la humanitat és que sóm nosaltres que l'estem provocant.
Sóc en Ferran Mercant i Carmona, vaig nèixer l'any 1980 i actualment estudio a la Universitat de Girona. Des de que tenia 16 anys he participat en diferents moviments socials i polítics.En aquest bloc hi podeu trobar una ampla varietat de temes: des de l'esport fins a la política, passant per la literatura i el cinema. Gràcies per la visita, pels comentaris i bona lectura.